El centre del temps. Carles Duarte.

   Un altre excel·lent llibre que recull l'obra completa d'aquest autor. Moments deliciosos impagables gràcies a poemes com aquest:

Passo la mà pels cabells de la tarda,

mastego el gust de terra de l'ametlla,

els ulls s'ajeuen cansats sobre la Lluna

al capdamunt del blau.

Enllà del temps

encara tu m'abraces.

Ens hem banyat

dins una mar de somni.

Vacances pagades.Per Quart

   Vacances pagades és el llibre que m'ha agradat més dels tres que es recullen en aquesta col·lecció. Amb el valor afegit que em recorden quan el vaig treballar a COU a l'institut de Vic, època daurada de la meva vida professional des del punt de vista de treball intel·lectual, perquè el bany d'humanitat que m'ha donat l'aula d'acollida en aquests 9 anys que hi he dedicat han estat i seran irrepetibles.

En el fragment que copio més avall , Pere Quart ens explica la incapacitat del verb d'expressar el que no es pot dir. He recuperat una lectura que m'ha estat tant o més plaent que la primera vegada que el vaig llegir.

Hi ha coses massa pures

 per a ser dites

Però els poetes,
incontinents, verbosos,
gosen inquietar les zones inefables
amb triades paraules 
al capdavall estúpides.

Bestiari. Pere Quart.

  2n llibre d'aquest volum editat per l'Ara. Divertidíssim, intel·ligent, irònic. M'ho he passat molt bé llegint-lo.

MOSQUES I MOSQUITS

La natura

diligent ens procura

una bèstia

per a cada molèstia.

Si a les fosques

ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits,

que treballen de nits

El primer arlequí. Pere Calders.

       El centenari del naixement d'en Calders m'estimula a recuperar l'obra curta d'aquest autor. El primer arlequí és un tast dels propers llibres. M'esperen hores d'un plaer intens!!!

Les decapitacions. Pere Quart.

   Nou volum d'aquesta excel·lent col·lecció de poesia del diari Ara. Sense desmerèixer el valor del llibre i del paper importantíssim de Pere Quart dins la literatura catalana, reconec que no he entrat dins l'imaginari literari que ens ofereix l'autor en aquest llibre. Tinc bon record de Vacances pagades, però Les decapitacions no m'han agradat gaire. L'hauré de recuperar en una altra ocasió...

Cartes a Lucili. Sèneca.

    Quan diuen que un clàssic és precisament això: un clàssic, no és per res més que quan els lectors d'aquí a 200 anys llegiran per exemple aquest magnífic llibre de Sèneca, el trobaran d'una rabiosa actualitat i d'una profunda saviesa. Me l'he fet llibre de capçalera.

Finalment, el savi en totes les coses mira la raó de fer-les, i no el resultat.A les nostres mans són els començaments; l'èxit, el decideix la fortuna, de la qual no em faig gens dependent.