Relectura
d'aquest magnífic llibre de José Corredor-Matheos. Sempre que busco pau hi
trobo un recés segur...El tinc sempre a l'abast.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
dilluns, 22 de desembre del 2014
Sin ruido. José Corredor-Matheos
Etiquetes de comentaris:
2014,
José Corredor-Matheos,
poesia,
Sin ruido
dimarts, 16 de desembre del 2014
El vell jardí. Narcís Comadira.
Llibre
força interessant. Els primers poemes els dedica a autors consagrats
com Maragall, Gabriel Ferrater, Carner, Shakespeare...així com a
altres personatges de diferents arts: Mozart, el pintor Morandi,
l'escultor Francesc Torres, etc. De tota manera el Comadira que més
m'interessa és el que s'acosta més a la quotidianitat i se'm fa més
proper, a través d'uns poemes que parlen d'ell mateix, de la seva
estimada, de la seva ciutat, i sobretot els que fan una reflexió
sobre el pas del temps.
Etiquetes de comentaris:
2014,
El vell jardí,
Narcís Comadira,
poesia
dimarts, 2 de desembre del 2014
Aloma. Mercè Rodoreda
Lectura
obligatòria per als meus alumnes de 4t d'ESO. No m'agrada que els
obliguem a llegir i tampoc hauria triat aquest excel.lent llibre de
la Rodoreda, perquè la visió absolutament desangelada de la vida i
el desassossec que provoca crec que encara no toca.
Etiquetes de comentaris:
2014,
Aloma,
Mercè Rodoreda,
Novel·la
dilluns, 1 de desembre del 2014
Crispetes per a la Norma Schweizer. Pere Pons i Clar
S'ha
de reconèixer que l'autor sap tractar hàbilment els temes que
interessen als lectors de dotze anys: la descoberta de l'amor,
l'amistat, l'enfrontament al món dels adults...tot plegat amanit amb
una història de solidaritat cap a una amiga malalta que la fa prou
acceptable, si bé però, no passarà a la història de la
literatura. Cal anar una mica més enllà, perquè no s'ha d'oblidar
mai que la literatura és art, i en aquest llibre no hi sé veure cap
esforç per intentar-ho.
Etiquetes de comentaris:
2014,
Crispetes per a la Norma Schweizer,
Novel·la,
Pere Pons i Clar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)