La venjança de l'eunuc. Pep Rosanes-Creus

   Aprofito que s'ha editat l'obra completa d'en Pep Rosanes- Creus per poder llegir-ne llibres introbables. La venjança de l'eunuc no es troba a l'alçada de Voltor o l'Illa del tresor, però la lectura de tota l'obra anterior em permetrà conèixer l'evolució poètica d'aquest interessantíssim autor.

Contes estranys del pavelló dels lleures. Pu Songling.

   La literatura oriental sempre m'ha cridat l'atenció, per això quan amb el meu fill vam anar a la Central de Barcelona i em vaig entrebancar amb aquest llibre no vaig dubtar ni un segon a comprar-lo. Tot i que m'atreu molt més la poesia clàssica xinesa, haig de reconèixer que cal també aproximar-se a la narrativa, per així poder tenir una visió més completa de la literatura d'aquesta cultura mil·lenària. 

   

Armènia en prosa. Óssip Mandlestam.

   Tenia el bon record de la lectura que havia fet d'un poemari d'aquest autor també publicat per Quaderns Crema. La bona crítica que n'havia fet a la premsa en Sam Abrams em va empènyer a llegir-lo, però potser encara tenia massa fresca la lectura del llibre Camp de bard d'en Ponç Pons i ha impedit que m'hi endinsés i no n'he gaudit gaire. L'hauré de tornar a recuperar més endavant.

Camp de bard. Ponç Pons.

   El meu llibre de capçalera és el Dillatari d'aquest autor. Sempre que intento buscar una mica de pau allargo el braç i obro a l'atzar aquest magnífic llibre. L'últim poemari d'en Ponç m'ha agradat molt i l'he rellegit unes quantes vegades. Malgrat que n'he assenyalat un bon grapat, sempre em ve al cap la Carta de Nadal a mon pare. A part de l'experiència intel·lectual que representa sempre la lectura d'un llibre m'agrada que m'emocioni, i aquest poema ha arribat profundament a commoure'm.

Canigó. Jacint Verdaguer.

   He aprofitat el pont per recuperar un gran clàssic de les nostres lletres, i n'he gaudit moltíssim. He reconegut molt dels espais que Verdaguer ens descriu en el recorregut que fa Gentil acompanyat de Flordeneu. L'autor osonenc sap fer una simfonia amb els mots que utilitza, perfectament maridats amb els llocs i llegendes que ens descriu. 

   Aquesta lectura m'ha motivat doblement, d'una banda a gaudir de la muntanya i alhora a llegir si pot ser encara més del que faig. 

Vae Victus. Albert Sánchez Piñol.

   Potser no hauria llegit aquesta novel·la sense el comentari entusiasta que me'n va fer un alumne avantatjat de 2n d'ESO. I no me'n penedeixo gens. Si bé diuen que segones parts mai són bones, el cert és que n'he gaudit moltíssim, tant o més que la lectura de l'èxit editorial que va representar el Victus. El llibre representa una excel·lent manera d'acostar-nos a aquest període tan important de la nostra història. Tothom que estima el nostre país l'hauria de llegir per adonar-se que cal reivindicar i tornar a ser el que havíem estat abans del desastre que va representar el 1714 i de tot el que va venir després.

Calendari d'instints. Vicenç Llorca.

   Un veritable plaer. Per rellegir-lo de tant en tant. Tal i com diu en Jordi Pàmias en l'epíleg ¨Un regal per al lector que estima la bellesa de la paraula¨.

Una vida articulada. Josep Maria Espinàs.

    M'ha agradat moltíssim llegir aquesta antologia d'articles de l'Espinàs. 532 pàgines assaborint el plaer que l'autor vol compartir amb el lector tot fent-nos adonar que les petites coses que ens envolten, que les petites experiències  quotidianes, i si ho observem tot amb prou atenció, ens poden fer entendre la sort que tenim cada dia de poder-les contemplar, de poder-les viure.

Pilar Prim. Narcís Oller.

   Per què quan vaig fer la primera lectura de Pilar Prim, ja fa més de vint anys, em va deixar força indiferent, i en canvi ara m'he meravellat davant  la mestria novel·lística que demostra haver tingut Narcís Oller amb aquesta excel·lent novel·la? M´és igual, el més important és que he gaudit durant moltes hores llegint aquesta obra.

Èdip Rei. Sòfocles

   Primera lectura obligatòria per als meus alumnes de Literatura universal. Ja fa molt de temps que vaig llegir aquesta tragèdia, però en la traducció de Carles Riba. És curiós, el pas dels anys em fa redescobrir lectures anteriors amb molta més satisfacció que abans. El mateix m'ha passat amb Pilar Prim. Hauré de tornar a llegir la versió d'en Riba, perquè si ja he gaudit amb un plaer immens la lectura que en va fer en Joan Castellanos, vull experimentar què sento  quan recuperi una altra vegada la primera versió que vaig llegir d'Èdip Rei.

L'enunciat. Josep-Ramon Bach

   Aprofitem que som a sa Riera per anar a Palamós, i fem una visita a la llibreria que hi ha al carrer Major, és petitona, però molt ben endreçada. Em dirigeixo al raconet de la poesia i em crida l'atenció aquest volum de gènere inclassificable i que m'ha ofert una quantes hores de plaer estètic i de reflexió intel·ligent. M'he divertit moltíssim, és un llibre que destil·la una agudesa mental envejable i amb un esperit crític, sovint àcid, que m'ha sorprès agradablement. Quan tingui temps miraré si trobo més llibres d'aquest autor.

Si això és un home. Primo Levi

Primo Levi va ser víctima dels horrors dels camps d'extermini nazis, però per sort els va sobreviure . Amb aquest i altres llibres vol que no oblidem mai el que va passar a Auschwitz, que devia ser molt semblant a altres llocs, com Treblinka... A vegades pot semblar que esforços com aquest han estat inútils després de recordar què van fer els francesos a Algèria o el americans al Vietnam, o la tragèdia humana que pateix actualment el continent africà... Per això encara es fan més imprescindibles les lectures de llibres com aquest, perquè encara que hi hagi responsables polítics que interessadament vulguin que la societat oblidi, la memòria històrica ha de ser una eina perquè aconseguim un món més civilitzat.

Marea baixa. Haikus de les quatre estacions. Matsuo Basho.

No em cansaré mai de llegir i de rellegir els clàssics orientals. M'ajuden sempre a valorar aquells instants efímers que ens han cridat l'atenció: una mirada, un gest, un paisatge..., aquelles petites coses que ens envolten i que, en darrer terme,  donen sentit a la vida.

Matar un rossinyol. Harper Lee.

La premsa m'ha empès a llegir aquesta novel·la i no me n'he penedit gens. M'ha interessat des del primer moment. Malgrat la visió desencisada del món i de les injustíicies terribles que hi planen, mai cau en el desencís. La lluita serena i inútil del pare advocat que ha de defensar la falsa acusació de violació d'un home negre a una noia blanca,i la perspectiva innocent de la seva filla, que és la veu narrativa, i que va descobrint com funciona tot plegat, podia caure en el drama més descarnat, però tot i la visió crítica que ens presenta, defuig sempre el tremendisme i ens convida a la reflexió.

Alba del vespre i altres poemes. Carles Duarte.

Orfidal? Prozac?...No! Llegir Carles Duarte és la millor píndola que necessito quan em cal reconciliar-me amb el món. Llibre preciós acompanyat d'unes il·lustracions que encara el fan més bell.

Jardí vora el mar. Mercè Rodoreda

Recupero la lectura d'una bona novel·la. Potser no és la millor de la Mercè Rodoreda, però llegir-la sempre és reviure una lliçó de com s'ha d'escriure. M'ho he tornat a passar molt bé.

L'àguila negra. Joan Carrera

A vegades m'agrada tafanejar els premis literaris per tal de veure fins a quin punt s'ho mereixen. M'ha agradat molt fins a la meitat, a partir d'aquí el cúmul de desgràcies que es van acumulant  me l'han feta inversemblant. La realitat sempre supera la ficció, però quan s'escriu entrem dins unes altres convencions i lleis que s'han de tenir en compte per tal de fer creïble el que se'ns explica.

Més altrament vivies. David Tona.

Remenant llibres m'entrebanco amb aquest poemari d´un autor que no coneixia i que després d'haver-lo llegit prometo estar pendent de si en publica algun altre. Una agradable sorpresa.

Poesía china. Edició de Guojian Chen

Fa un any vam anar a Andorra i vaig arreplegar aquest llibre.He acabat  un viatge de 3000 anys de poesia xinesa a través de més 500 pàgines. Un veritable plaer.

L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde

Una altra lectura obligatòria, aquesta per als alumnes de 4t. Un clàssic, molt bona...Els alumnes hi han trobat massa descripcions que en fan una lectura lenta. Però, és precisament en aquests fragments on l'autor sap crear atmosferes realment inquietants i on m'ho m'he passat més bé. Què hi farem?

Córrer per pensar i sentir. Francesc Torralba.

De tant en tant necessito retroalimentar-me d'algun llibre que em faci veure que continuar corrent em pot ajudar a mirar endavant. El que acabo de llegir té la particularitat que, a més a més, està escrit amb una certa pretensió de profunditat i té moments realment brillants i intel·ligents.

Què farem què direm. Pep Coll

Tercera novel.la de lectura obligatòria a 1r d'ESO. Potser la que ha agradat menys als alumnes, però la millor de les que hem fet llegir enguany des del punt de vista literari. Ja sol passar això. ..

Baix Continu. Josefa Contijoch.

   

L'escriptora d'origen manlleuenc Josefa Contijoch acaba de publicar un llibre de poemes deliciós: Baix continu . Una agradable sorpresa. L'autora a través de la musicalitat de les paraules planteja bellament els grans temes i interrogants que ens presenta la vida...amb la humilitat de no donar-nos-en resposta, si s'atrevís ni tan sols a insinuar-les, el seu valor moral perdria credibilitat. M'ha agradat.

Paradís perdut. Eudald Puig.

Tothom té el seu paradís perdut, però que per algú pugui ser Manlleu m'ha agradat. Eudald Puig va escriure un seguit de petites proses que descriuen instants dels estius que passava a Manlleu durant la seva infantesa i primera adolescència. Lectura plaent i assossegada. M'esperen moltes hores de plaer estètic llegint l'obra completa d'aquest autor que fins fa poques setmanes era desconegut per mi.

La nit que la Wendy va aprendre a volar. Andreu Martín.

Andreu Martín domina magistralment els registres de la novel.la negra. Ens ha divertit molt a tots: als meus alumnes i a mi.

Cel de nit. Eudald Puig.

Una de les funcions que ha de tenir la crítica és fer-nos adonar que a vegades ens passen desaparcebuts llibres i autors que es mereixen que no caiguin en l'oblit i en la desconeixença més absoluta. Jo ignorava qui va ser l'Eudald Puig, i mira que havia nascut a Manlleu i hi passava els estius! L'edició de la seva obra poètica completa i els articles que s'han publicat ara en els suplements, m'han permès conèixer l'obra d'aquest autor. Ja en el primer llibre els espais clarament identificables amb el poble hi són ben abundants. M'ha agradat molt.

Invasió subtil i altres contes. Pere Calders.

   

  Llegir Calders sempre és un repte per a la intel·ligència, l´ús sempre present de la ironia en els seus contes n´és un exemple evident i paradigmàtic.

Tempestat en flama. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

   

Antologia poètica de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Lectura obligatòria per als alumnes de batxillerat que hagin triat l'optativa de Literatura catalana. Obra depuradíssima, amb unes imatges que tenen una forta càrrega de suggestió i d'una gran bellesa. De tota manera no crec que sigui una lectura adequada per als meus alumnes. Requereix d'una maduresa cultural que és impossible que puguin tenir a la seva edat. Una altra oportunitat perduda per a poder crear possibles futurs amants i lectors de poesia.

Antígona. Salvador Espriu.

Relectura d'aquesta obra de teatre d´Espriu. Obra obligatòria d'enguany per als meus alumnes de batxillerat. Mai em decep.

Terra Promesa. Oleguer Oms.

Opera prima de l'Oleguer Oms. Excessivament ambiciosa i barroca. Toca temes molt actuals des de la ciència-ficció,tal i com ha de ser, però sense aprofundir-hi mai. 

Passeig d'aniversari. Joan Vinyoli.

   

Sóc a la recta final de la lectura de la poesia completa d'en Vinyoli. Recordo que aquest llibre i Domini màgic em van captivar tant quan van sortir publicats mentre estudiava a la universitat, que la seva empremta de foc em van convertir en un lector per sempre més de poesia.

Des d'on tornar a estimar. Joan Margarit.

Margarit ens regala un altre llibre. A mesura que et vas endinsant en la lectura d'aquest poemari et retrobes una altra vegada amb la mirada serena de l'autor davant la vida, sense caure en la simplicitat que sovint fem del carpe diem, ens convida a acceptar i estimar tot el que patim/vivim tan bé com ens sigui possible. I la literatura ens ofereix la possibilitat una altra vegada d'adonar-nos-en.

Lokus. Ponç Pons.

Ponç Pons, narrador, traductor, poeta i ara dramaturg. No m'ha pas desagradat, però em quedo amb el Ponç Pons poeta i també amb el traductor...i de poesia...Espero que ben aviat em regali un altre poemari o bé un segon Dillatari, que de tant en tant m'agrada rellegir.

Les cròniques del déu coix. Joan Lluís-Lluís

   Agradable sorpresa. M'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. M'he passejat durant uns quants segles acompanyant l'últim déu de l'antiguitat que ha sobreviscut a l'oblit per part dels humans i per tant a la pràctica extinció dels habitants de l'Olimp. Hefest aconsegueix sortir-se'n, i esdevé un espectador de les misèries dels humans condemnats a una vida efímera i sense sentit. Al final, quan sembla que ja està prou cansat de la seva existència,aclaparat pels avenços de la tècnica del segle XX que el deixa atuït i sense ganes de lluitar per continuar vivint divinament, una persona culta que podria semblar un enemic potencial de les creences paganes: un capellà interessat per la història i coneixedor de la tradició cultural antiga, li fa un sacrifici, ritual imprescincible perquè el déu pugui perviure... Davant de la més absoluta mediocritat de l'existència humana, dominada per la set de possessió, de poder, de destrucció, l'autor apunta a l'esperança que la cultura encara pugui continuar sent un valor etern que permeti mantenir i entendre la vida dels déus, més enllà dels interessos materials i efímers dels mortals.

Els ulls. Blai Bonet.

Els dietaris m'agraden. Però no he sabut connectar amb el d'aquest autor. Sam Abrams i molts d'altres crítics defensen el valor indiscutible de l'escriptor mallorquí. Més endavant atacaré el segon volum: La mirada. Espero saber-ne gaudir més