No és el llibre d'en Duarte que m'agrada més, però sempre hi trobo versos d'una bellesa plàstica que em captiven.
El Sol es posa el seu vestit de seda i de safrà
i a les brases del cel cremen somnis..
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada