Ja he fet l'anàlisi de tots els poemes d'aquest llibre que hauré de comentar als meus alumnes de 2n de batxillerat. Aquest cant a la vida m'ha anat bé per recuperar-me de la patacada que vaig rebre de l'últim llibre que he llegit. A partir de demà atacaré Vinyoli.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
dimarts, 2 d’agost del 2016
El poema de la rosa als llavis. Joan Salvat- Papasseit.
Etiquetes de comentaris:
2016,
El poema de la rosa als llavis,
Joan Salvat-Papasseit,
poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada