La lectura d'un dels meus poetes preferits, Ponç Pons, em va fer descobrir l'obra literària d'aquest autor lusità. He acabat de llegir aquesta antologia i en tinc dos més que llegiré més endavant. No m'ha decebut gens. Fa poc vaig acabar el seu famós Llibre del Desassossec, però continuo preferint la seva obra poètica que rellegeixo de tant en tant.
Lleu, breu, bell
un cant d'ocell
s'enlaira pel cel on s'inicia
el dia.
L'escolto i ja ha passat...
Potser només perquè l'escoltava
ha parat.
Mai en cap hora passada,
ni al punt de l'albada,
on en l'esplendor del dia o al capaltard enroentit,
no he sentit
un plaer que més pogués persistir,
que el no-res, la pèrdua, abans de poder-ne
fruir.Leve, breve, suave,
Un canto de ave
Sobe no ar com que principia
O dia.
Escuto, e passou...
Parece que foi só porque escutei
Que parou.
Nunca, nunca, em nada,
Raie a madrugada,
Ou 'splenda o dia, ou doire no declive,
Tive
Prazer a durar
Mais do que o nada, a perda, antes de eu o ir
Gozar.
