El que recordaré d'aquest llibre d'en Pere Joan Martorell és que en vaig llegir 12 poemes a l'avi a la residència...I M'ESCOLTAVA AMB ATENCIÓ!!!. La màgia de les paraules, la musicalitat que plana en els seus versos s'ha fet més poderosa que la demència brutal que pateix en Miquel i que ja fa tant temps que se li menja el cervell.
Molt abans que el verb, fou la teva veu.
Abans que el foc, la teva pell ardent.
Amb la pluja vingué la nit primera.
I després un silenci de llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada