Un altre llibre d'en Duarte dins aquest magnífic volum de la seva obra completa. M'han vingut ganes d'anar a la costa Brava i de retrobar-me un paisatge que ha inspirat molts dels versos d'aquest autor, un paisatge que a mi sempre m'ha donat molta pau.
EMPÚRIES
El cel empal·lideix de tanta llum,
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La terra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada