dijous, 29 de desembre del 2016
diumenge, 25 de desembre del 2016
dissabte, 17 de desembre del 2016
dijous, 15 de desembre del 2016
diumenge, 11 de desembre del 2016
dijous, 8 de desembre del 2016
dissabte, 3 de desembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
dimarts, 15 de novembre del 2016
dilluns, 14 de novembre del 2016
dissabte, 3 de setembre del 2016
La cinquena planta. Manuel Baixauli
divendres, 2 de setembre del 2016
Vent d'aram. Joan Vinyoli.
Torno a recuperar aquest poemari d'un dels autors que més m'agrada. En aquesta ocasió n'he fet una lectura molt atenta i aprofundida. He anat prenent notes constantment perquè l'hem de treballar amb els meus alumnes de batxillerat. Espero saber encomanar la passió que sento cap a l'obra de Vinyoli. La satisfacció que m'ha produït preparar Vent d'aram, em fa oblidar les hores de treball que hi he dedicat.
Els millors relats de Roald Dahl.
Aprofito la meva estada a Rocallaura per entre d'altres activitats llegir tant com pugui. De Roald Dahl només en tenia referències a partir de les dignes versions cinematogràfiques que se n'han fet, però he d'admetre que m'ha agradat moltíssim. L'autor sap mantenir-te pendent del desenvolupament de les seves històries, sempre carregades d'una visió crítica d'això tan indefinible i complex que en diem humanitat. No me'n penedeixo gens ni mica.
divendres, 26 d’agost del 2016
Aiguaneix. Diversos autors.
La lectura de l'Home manuscrit continua tenint conseqüències. En aquesta ocasió, el record dels estius de la meva infantesa a la Vall Fosca ha fet que llegís aquest recull de contes de diferents autors, que tenen com a teló de fons aquest racó dels Pirineus. Més que les històries que s'hi expliquen, la meva atenció s'ha centrat insconscientment en els espais que s'hi descriuen i que anava identificant: els pobles, els llacs, les muntanyes,la seva gent... Jo vaig viure/patir la transformació profunda de la capçalera del Flamicell, quan no existia la presa ubicada al lloc que s'anomenava Plans de Sallente. Per accedir-hi havies de fer una caminada no massa llarga de tres quarts d'hora. Era un lloc màgic, semblava que arribaves a la fi del món. Aquí era el punt de partida per enfilar-te cap a l'estany Gento. Ara s'hi pot accedir en cotxe i pujar als llacs en un funicular. Recordo que quan vaig veure construïda la presa per primera vegada, no entenia com els turistes en quedaven embadalits, mentre a mi em venia una profundíssima tristesa davant la destrucció d'aquell racó que havia estat paradisíac. Aquest llibre m'ha fet venir ganes de tornar a trepitjar aquesta vall.
dissabte, 20 d’agost del 2016
L'home manuscrit. Manuel Baixauli.
Aquest llibre m'ha fet recordar la meva aventura literària des dels orígens quan el meu tiet comprava els tebeos (DDT, Tio- Vivo, Din-Dan, el Pulgarcito i més tard el Mortadelo) i els devorava cada divendres sortint de l'escola, fins més tard quan vaig viure les novel·les d' Enid Blyton i les aventures del 7 secrets. Posteriorment els llibres juvenils de Hitchcock van entrar a casa, i després vaig devorar pràcticament la col·lecció sencera de les obres de Jules Verne de l'editorial Molino, que també el meu tiet em comprava al quiosc Rovira de Manlleu. No cal dir tot en castellà, perquè la presència del català era pràcticament nul·la...però totes aquestes lectures em van convertir definitivament en lector per sempre més, i la vida i la "ficció" literària des d'un bon començament, i encara que no en fos conscient, van formar part d'una mateixa cosa, com es reflecteix clarament en el llibre d'en Baixauli. L'home manuscrit és un autèntic himne a la literatura, per tant a la vida.
Me'n vaig a llegir/viure una mica més...
divendres, 12 d’agost del 2016
Ales i camins. Joana Raspall.
Primer llibre de l'obra poètica completa d'aquesta autora. De la Joana Raspall n'havia llegit poemes solts, però mai un poemari sencer. Destil·la frescor, vitalitat...M'ha agradat. Més endavant en llegiré un altre.
dimarts, 9 d’agost del 2016
Color de pluja. Jordi Sarsanedas.
D'aquest autor em ve sempre al cap el seu magnífic llibre Mites. Narracions que ens va fer llegir el malaguanyat Jordi Castellanos, i ja fa més de 30 anys! El dia plujós que fa avui a Manlleu, m'ha fet rcuperar aquesta petita joia d'en Jordi Sarsanedas. L'autor en aquest llibre de poemes sap reflectir l'essència de l'haiku clàssic japonès. Tal i com diu la prologista Eugènia Bigas, aquests textos han de ser com una finestra que el poeta obre a un instant de realitat per, mitjançant aquell poema, enaltir-lo.
Color de pluja
a la teva mirada
la pau espero
L'alè de cada nit. Vladimir Holan.
He descobert aquest autor després de la lectura dels articles d'en Baixauli. És considerat el poeta txec més important del segle XX. Va patir la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial, i el silenci forçós després de l'entrada de l'exèrcit rus a Praga a l'any 1968. Malgrat aquestes terribles circumstàncies no l'impedeixen continuar creant a l'ombra, i no ens han de fer estrany versos tan punyents com aquests:
Però confiar en l'home
és com no creure en Déu
i, malgrat tot, voler un miracle...
dijous, 4 d’agost del 2016
Visions i cants. Joan Maragall.
Relectura d'aquesta obra mestra que he enriquit amb l'anàlisi aprofundida de tots els poemes que fa Sam Abrams al seu assaig Llegir Maragall, ara.
dimarts, 2 d’agost del 2016
El poema de la rosa als llavis. Joan Salvat- Papasseit.
Ja he fet l'anàlisi de tots els poemes d'aquest llibre que hauré de comentar als meus alumnes de 2n de batxillerat. Aquest cant a la vida m'ha anat bé per recuperar-me de la patacada que vaig rebre de l'últim llibre que he llegit. A partir de demà atacaré Vinyoli.
diumenge, 31 de juliol del 2016
Espiral. Manuel Baixauli.
Després de la sorpresa i del plaer que em va produir la lectura del recull d'articles Ningú no ens espera, se m'ha despertat la curiositat de llegir la seva obra narrativa. He començat pel recull de microcontes Espiral. Aquest autor continua sorprenent-me gratament i més endavant llegiré els altres llibres que ha publicat. D'aquest n'he de dir que m'ha produït un desassossec existencial profund, alhora, i no és cap paradoxa, replantejar-me i valorar aquest miracle que és la vida. Per refer-me hauré de rellegir algun dels volums de poesia oriental que ocupen un lloc destacat de la nostra biblioteca perquè em doni una mica de pau interior després del trasbals que m'han provocat aquestes narracions.
divendres, 29 de juliol del 2016
El tao de la energia. JM Romero
De tant en tant em ve bé llegir alguna cosa que faci referència a altres aficions que tinc, a vegades són llibres sobre l'atletisme de fons o com en aquesta ocasió sobre una altra activitat que m'agrada practicar que és el txi-kung i el tai-txi. No tot ha de ser literatura!
Versions de Matsuo Basho. Jordi Coca.
Rellegint el Dillatari de Ponç Pons m'ha fet venir ganes de tornar a gaudir d'aquest magnífic llibre. No em cansaré mai d'anar recuperant periòdicament la literatura d'aquests clàssics orientals. Senzillament m'ajuden a viure.
Ningú no ens espera. Manuel Baixauli.
Si d'un llibre en busquem entre d'altres coses que ens estimuli intel·lectualment i d'una manera planera, que no vol pas dir amb superficialitat, aquest n'és un bon exemple. Potser no estarem d'acord amb alguna idea que ens hi exposa, però el que sí que és cert és que, malgrat això, aquest autor no ens deixa mai indiferents.El munt de citacions que fa per tal de reforçar el seu discurs, m'ha fet despertar l'interès per llibres i pel·lícules que hauré de llegir i veure.
Dillatari. Ponç Pons.
Així com per Setmana Santa i per Nadal necessito escoltar el Messies de Haendel, cada estiu, com un ritual, necessito rellegir aquest excel·lent llibre d'en Ponç Pons. M'agrada, em fa sentir bé, és un bàlsam espiritual, i hi trobo un estímul per llegir llibres o mirar pel·lícules que tinc pendents...i sobretot per comprendre una mica més aquest món tan complex en què vivim.
El jardí de les roses. Sa´di.
Llibre de l'antiga Pèrsia (s.XIII), actual Iran. D'una sorprenent sensibilitat, bellesa i saviesa. Hauríem de llegir més obres d'aquestes cultures llunyanes, possiblement les miraríem amb el respecte i comprensió que es mereixen, lluny dels prejudicis alimentats per interessos polítics i econòmics que ens fan creure aquests pobles, esquerps i enganyosament bàrbars.
dissabte, 23 de juliol del 2016
L'amor boig. Pere Rovira.
Laura Borràs en l'assaig Dos amants com nosaltres comenta llibres d' autors catalans de totes les èpoques que han conreat el tema de l'amor, des dels trobadors fins a aquest llibre que no havia llegit, tot passant per Jordi de Sant Jordi, Martorell, Guimerà, Oller, Rodoreda, Ferrater i Estellés. D'en Pere Rovira només en coneixia la poesia... Aquest autor ha d'estar més que satisfet que una autoritat com la Laura Borràs el col·loqui en la mateixa llista que aquests clàssics de la literatura catalana. M'ha agradat, però no m'ha entusiasmat, l'hauré de tornar a recuperar en una altra ocasió.
Dos amants com nosaltres. Laura Borràs.
L'acte de lliurament dels premis Protagonista Jove em va permetre escoltar en directe la Laura Borràs. Quan vaig arribar a casa em vaig afanyar a veure com podia aconseguir algun dels seus assaigs. Això traeix el discurs engrescador que té quan parla i que continua tenint també quan redacta. He llegit tots els llibres a què fa referència menys L'amor boig d'en Pere Rovira. M'he afanyat a anar-lo a comprar...
Un riu als ulls del corb. Josep Maria Capilla.
M'ha cridat l'atenció el regust orientalista en el tractament que fa de la natura...L'hauré de rellegir.
dimarts, 12 de juliol del 2016
Antologia de la poesia universal. Comentada per Miquel Desclot.
Ocasió magnífica per conèixer els grans poetes de la tradició literària occidental. Sempre és difícil fer-ne una tria, tant d'autors com dels textos, però si el llibre ha permès que els alumnes siguin una mica més savis ja me'n dono per satisfet.
dissabte, 9 de juliol del 2016
Haru. Flavia Companys.
_12.03.38_(2).jpg)
L'argument d'aquest llibre em va cridar l'atenció i em va fer decidir llegir-lo. La meva afició al tir amb arc n'és el culpable, no me'n penedeixo pas, però dubto que torni mai més a recuperar-ne la lectura.
Persuasió. Jane Austen.
Sempre que havia intentat llegir Austen no podia passar de les 50 primeres pàgines. Quan veia que els principals problemes de tots aquells personatges aristocràtics, que no havien mai doblegat l'esquena en tota sa vida, eren els sentimentals, em creava un tal mal estar que m'obligava a abandonar-ne la lectura. En canvi, ara he sabut endinsar-me en aquesta història i m'he adonat de la capacitat que tenia aquesta autora per fer una dissecció de l'ànima humana a través de la literatura, i alhora per mostrar una visió crítica i àcida d'aquesta classe social.
La metamorfosi. Franz Kafka.
Grans llibres com per exemple el Quixot, la Divina Comèdia o Anna Karenina tenen uns començaments que s'han anat citant des de sempre. La metamorfosi també comparteix aquesta característica. Ja fa un bon grapat d'anys, quan em vaig enfrontar per primera vegada a aquest text, i sense saber-ne res, vaig quedar atrapat al llibre només havent-ne llegit el famós inici: "Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós..." De segur que tornaré a recuperar aquesta novel·la més endavant i en tornaré a gaudir/patir.
A dalt més alt. Carles Dachs.
Quan en Carles va venir a l'institut a fer unes pràctiques i ens va deixar aquest llibre com a mostra d'agraïment, ningú es va adonar que era seu! Quin greu que em va saber quan me'n vaig adonar. He perdut l'oportunitat de parlar amb ell sobre el llibre i de la possibilitat de fer una classe a partir dels seus textos. Em va sorprendre la gran maduresa literària que destil·la aquest poemari malgrat la joventut de l'autor. Espero que vagi continuant creant art, per tant vida..
Mestre de disfresses. Charles Simic.
Llibre que se m'ha fet espès i poc interessant. Potser em va ensopegar en un mal moment. L'hauré de recuperar en una altra ocasió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)