Quan en Carles va venir a l'institut a fer unes pràctiques i ens va deixar aquest llibre com a mostra d'agraïment, ningú es va adonar que era seu! Quin greu que em va saber quan me'n vaig adonar. He perdut l'oportunitat de parlar amb ell sobre el llibre i de la possibilitat de fer una classe a partir dels seus textos. Em va sorprendre la gran maduresa literària que destil·la aquest poemari malgrat la joventut de l'autor. Espero que vagi continuant creant art, per tant vida..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada