Espiral. Manuel Baixauli.

   Després de la sorpresa i del plaer que em va produir la lectura del recull d'articles Ningú no ens espera, se m'ha despertat la curiositat de llegir la seva obra narrativa. He començat pel recull de microcontes Espiral. Aquest autor continua sorprenent-me gratament i més endavant llegiré els altres llibres que ha publicat. D'aquest n'he de dir que m'ha produït un desassossec existencial profund, alhora, i no és cap paradoxa, replantejar-me i valorar aquest miracle que és la vida. Per refer-me hauré de rellegir algun dels volums de poesia oriental que ocupen un lloc destacat de la nostra biblioteca perquè em doni una mica de pau interior després del trasbals que m'han provocat aquestes narracions.

El tao de la energia. JM Romero

   De tant en tant em ve bé llegir alguna cosa que faci referència a altres aficions que tinc, a vegades són llibres sobre l'atletisme de fons o com en aquesta ocasió sobre una altra activitat que m'agrada practicar que és el txi-kung i el tai-txi. No tot ha de ser literatura!

Versions de Matsuo Basho. Jordi Coca.

   Rellegint el Dillatari de Ponç Pons m'ha fet venir ganes de tornar a gaudir d'aquest magnífic llibre. No em cansaré mai d'anar recuperant periòdicament la literatura d'aquests clàssics orientals. Senzillament m'ajuden a viure.

Ningú no ens espera. Manuel Baixauli.

   Si d'un llibre en busquem entre d'altres coses que ens estimuli intel·lectualment i d'una manera planera, que no vol pas dir amb superficialitat, aquest n'és un bon exemple. Potser no estarem d'acord amb alguna idea que ens hi exposa, però el que sí que és cert és que, malgrat això, aquest autor no ens deixa mai indiferents.El munt de citacions que fa per tal de reforçar el seu discurs, m'ha fet despertar l'interès per  llibres i pel·lícules que hauré de llegir i veure. 

Dillatari. Ponç Pons.

   Així com per Setmana Santa i per Nadal necessito escoltar el Messies de Haendel, cada estiu, com un ritual, necessito rellegir aquest excel·lent llibre d'en Ponç Pons. M'agrada, em fa sentir bé, és un bàlsam espiritual, i hi trobo un estímul per llegir llibres o mirar pel·lícules que tinc pendents...i sobretot per comprendre una mica més aquest món tan complex en què vivim.

El jardí de les roses. Sa´di.

   Llibre de l'antiga Pèrsia (s.XIII), actual Iran. D'una sorprenent sensibilitat, bellesa i saviesa. Hauríem de llegir més obres d'aquestes cultures llunyanes, possiblement les miraríem amb el respecte i comprensió que es mereixen, lluny dels prejudicis alimentats per interessos polítics i econòmics que ens  fan creure aquests pobles, esquerps i enganyosament bàrbars.

L'amor boig. Pere Rovira.

   Laura Borràs en l'assaig Dos amants com nosaltres comenta llibres d' autors catalans de totes les èpoques que han conreat el tema de l'amor, des dels trobadors fins a aquest llibre que no havia llegit, tot passant per Jordi de Sant Jordi, Martorell, Guimerà, Oller, Rodoreda, Ferrater i Estellés. D'en Pere Rovira només en coneixia la poesia... Aquest autor ha d'estar més que satisfet que una autoritat com la Laura Borràs el col·loqui en la mateixa llista que aquests clàssics de la literatura catalana. M'ha agradat, però no m'ha entusiasmat, l'hauré de tornar a recuperar en una altra ocasió.

Dos amants com nosaltres. Laura Borràs.

 L'acte de lliurament dels premis Protagonista Jove em va permetre escoltar en directe la Laura Borràs. Quan vaig arribar a casa  em vaig afanyar a veure com podia aconseguir algun dels seus assaigs. Això traeix el discurs engrescador que té quan parla  i que continua tenint  també quan redacta. He llegit tots els llibres a què fa referència menys L'amor boig d'en Pere Rovira. M'he afanyat a anar-lo a comprar...

Un riu als ulls del corb. Josep Maria Capilla.

   M'ha cridat l'atenció el regust orientalista en el tractament que fa de la natura...L'hauré de rellegir.

Antologia de la poesia universal. Comentada per Miquel Desclot.

   Ocasió magnífica per conèixer els grans poetes de la tradició literària occidental. Sempre és difícil fer-ne una tria, tant d'autors com dels textos, però si el llibre ha permès que els alumnes siguin una mica més savis ja me'n dono per satisfet.

Haru. Flavia Companys.

  L'argument d'aquest llibre em va cridar l'atenció i em va fer decidir llegir-lo. La meva afició al tir amb arc n'és el culpable, no me'n penedeixo pas, però dubto que torni mai més a recuperar-ne la lectura.

Persuasió. Jane Austen.

   Sempre que havia intentat llegir Austen no podia passar de les 50 primeres pàgines.  Quan veia que els principals problemes de tots aquells personatges aristocràtics, que no havien mai doblegat l'esquena en tota sa vida, eren els sentimentals, em creava un tal mal estar que m'obligava a abandonar-ne la lectura. En canvi, ara he sabut endinsar-me en aquesta història i m'he adonat de la capacitat que tenia aquesta autora per fer una dissecció de l'ànima humana a través de la literatura, i alhora per mostrar una visió crítica i àcida d'aquesta classe social. 

La metamorfosi. Franz Kafka.

   Grans llibres com per exemple el Quixot, la Divina Comèdia o Anna Karenina  tenen uns començaments que s'han anat citant des de sempre. La metamorfosi també comparteix aquesta característica. Ja fa un bon grapat d'anys, quan em vaig enfrontar per primera vegada a aquest text, i sense saber-ne res, vaig quedar atrapat al llibre només havent-ne llegit el famós inici: "Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós..." De segur que tornaré a recuperar aquesta novel·la més endavant i en tornaré a gaudir/patir.

A dalt més alt. Carles Dachs.

   Quan en Carles va venir a l'institut a fer unes pràctiques i ens va deixar aquest llibre com a mostra d'agraïment, ningú es va adonar que era seu! Quin greu que em va saber quan me'n vaig adonar. He perdut l'oportunitat de parlar amb ell sobre el llibre i de la possibilitat de fer una classe a partir dels seus textos. Em va sorprendre la gran maduresa literària que destil·la aquest poemari malgrat la joventut de l'autor. Espero que vagi continuant creant art, per tant vida..

Mestre de disfresses. Charles Simic.

   Llibre que se m'ha fet espès i poc interessant. Potser em va ensopegar en un mal moment. L'hauré de recuperar en una altra ocasió.

Els ocells de la llum. Marc Rovira.

   Sempre m'agrada llegir autors que desconec. Ja sé que potser m'hauria de centrar només en les lectures "imprescindibles" i si tenim en compte que no tindré el temps que m'agradaria per poder-les llegir totes; però m'és igual, la curiositat m'empeny a saber què es cou ara, en aquests moments i no me'n penedeixo gens. M'ha agradat aquest poemari.

La memòria encesa.Mosaic antològic. Joan Brossa.

   Sempre m'ha agradat Brossa. Al departament hi ha aquesta antologia i vaig creure que era una bona oportunitat per recuperar la lectura d'uns poemes que no em deceben mai.

Sobre una neu invisible. Notes d'un dietari. Vicent Alonso.

   Des de fa temps que els dietaris s'han convertit en un dels gèneres que més m'agraden . Vicent Alonso hi deixa anar la seva intel·ligent, rica i crítica mirada del món. Sempre tinc els dietaris a mà per recuperar-los de tant en tant, i aquest no en serà pas una excepció.

Dublinesos. James Joyce.

   És curiós. Fa molts anys vaig veure la pel·lícula Els morts de Huston i em va agradar tant que em vaig comprar el llibre...El vaig trobar interessant i punt...Ara he rellegit aquest recull de contes i m'ha impressionat! M'ha agradat moltíssim...Vaig recuperar la pel·lícula, i em sap greu, crec que Huston no es troba a l'alçada del text de Joyce.

Hamlet. Shakespeare.

    He recuperat una lectura de joventut i crec que la que he fet ara m'ha satisfet moltíssim més. M´és igual, d'això es tracta: de gaudir de la literatura i entendre una mica més això tan ininteligible que anomenem vida.

Entre tècnica i enigma. Joaquim Español.

   M'agrada la poesia d'aquest arquitecte. En aquesta ocasió però, he llegit un recull d'articles, en què Quim Español demostra una erudició profundíssima, i he gaudit molt de les reflexions que fa sobre la música, evidentment quan parla de la literatura; però el que m'ha cridat més l'atenció és quan exposa les seves idees sobre la pintura contemporània, així com l'art de l'arquitectura, camps en què reconec que tinc moltes llacunes i que m'ha permès una primera aproximació als grans noms d'aquestes disciplines.

Córrer i ser lliure. Núria Picas.

    M'ha sorprès aquest llibre. Hi he trobat sinceritat, passió i moltes ganes de viure. Quan vaig començar a córrer tenia "remordiments" perquè em prenia hores de llegir...però ha estat una de les decisions més importants de la meva vida. Sí, la literatura m'omple molt, i no en parlem del meu fill, de la meva dona i de tota la gent que estimo, però reconec que l'esport i el córrer especialment, per molt que en Jordi Llovet en faci escarni, m'ajuda a tirar endavant en aquesta aventura fascinant i terrible que és la vida.

La llavor immortal. Jordi Solé i Xavier Pérez.

   Assaig divertidíssim, i amb molt de rigor sobre les vinculacions que hi ha entre la literatura i els arguments cinematogràfics. És un llibre que el tindré en compte alhora de fer les meves classes.

Mai no és tard. Miquel Pucurull.

   M'havia plantejat la possibilitat d'abandonar la preparació de maratons. Massa exigència en els entrenaments, però en Joan em va recomanar aquest llibre i la seva lectura m'ha fet canviar els esquemes...mentre el cos aguanti intentaré fer una marató a l'any!

El misantrop. Molière.

    Si Molière aixequés el cap tornaria a escriure aquest llibre.  Bé, potser per això és un clàssic, perquè va observar que la naturalesa humana és com és i continuarà així. Quantes vegades he tingut ganes d'actuar com el Misantrop? Jo diria que cada vegada que escolto les notícies o llegeixo el diari! O sovint  fins i tot quan surto al carrer o quan sóc a la feina.

   

Cims borrascosos. Emily Brontë.

   Emily Brontë amb la seva novel·la ha captivat els meus alumnes. Una història de passions desenfrenades els ha enganxat  quan han tingut clar l'arbre genealògic de les famílies que hi apareixen. Déu n'hi do i si tenim en compte que costa prou que entrin en el món de la bona literatura.

La vinya cremada. Eudald Puig.

   

   Vaig avançant en l'obra completa d'aquest autor que, fins a la publicació d'aquest llibre,  m'era absolutament desconegut.

Per tot coixí les herbes.

   Començar l'any amb aquest llibre ha estat una delicatessen. En les coses més simples hi ha d'haver les coses més belles, l'essència del món. Arakida Moritake ens en va donar al segle XV un exemple ben clar:

                                                              

                                                                El trèmul salze

                                                                pinta celles al rostre

                                                                de la mar blava.