Dues fletxes. Una agradable sorpresa.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
divendres, 21 de febrer del 2020
Una màquina d'espavilar ocells de nit. Jordi Lara.
Etiquetes de comentaris:
2020,
biografia,
Jordi Lara,
memòries,
Narrativa,
Novel·la,
prosa,
Una màquina d'espavilar ocells de nit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada