Com més m'endinso en l'obra de Proust més m'adono i entenc que ara era el moment de llegir-lo. Cal tenir una experiència vital mínimament dilatada, si més no adonar-te que has deixat enrere molta més vida de la que et queda per davant, per tal de poder-ne gaudir plenament. Així, com la seva famosa magdalena que apareix en el primer volum, sovint mentre llegeixo aquesta magna obra, el record se me'n va cap al passat i el revisc.
Ja he encarregat a la biblioteca el 5è volum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada