De Joyce només havia llegit l'extraordinari Dublinesos i el seu poemari Música de cambra. Aquest monòleg, que clou l'Ulisses, m'ha acabat de convèncer que, quan finalitzi la lectura del cicle proustià, em llegiré tot el llibre.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada