Llibret que completa aquest volum d'Estellés. Em quedo amb La clau que obri tots els panys.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
diumenge, 20 de gener del 2013
Hotel París. Vicent Andrés Estellés.
Etiquetes de comentaris:
2013,
poesia,
Vicent Andrés Estellés
Contes Zen
La curiositat i l'interès per aquesta temàtica em va empènyer a comprar-lo i a llegir-lo. No és res de l'altre món, però sempre el zen em reconforta i em dóna pau. Ara escoltaré el disc que l'acompanya.
divendres, 18 de gener del 2013
Es perd el senyal. Joan Margarit
Magnífic llibre de Margarit. Reflexió sobre la vida des de la saviesa que dóna la vellesa.
de Txèkhov i de Tolstoi vaig aprendre
que la salvació és la saviesa
dimecres, 9 de gener del 2013
La clau que obri tots els panys. Vicent Andrés Estellés
L'Estellés em provoca un desassossec addictiu. La clau que obri tots els panys m'ha agradat moltíssim.
Ple de penediments, el cap entre els genolls,
vull plorar i no puc. Sent un odi mortal.
I sent una gran llàstima per tot allò que odie.
Sé bé que dec plorar ple de penediment.
Betsabé, Betsabé! La calç de la terrassa,
exaltada, aquell dia, al poder de la sal...
Etiquetes de comentaris:
2013,
La clau que obri tots els panys,
poesia,
Vicent Andrés Estellés
dimarts, 1 de gener del 2013
Vesteix la mirada. Carles Duarte
Primer llibre llegit al 2013 i últim del volum de l'obra completa d'un dels poetes que m'agrada més.Sempre tindré a la vora aquests poemaris d'en Carles Duarte.
La música i la pell respiren juntes,
l'onada peremptòria del desig,
la vida es va encenent de plenituds.
Les cordes vibren
i un cos s'arrapa a l'altre;
es vinclen per sentir-se més.
El ritme de la dansa es precipita,
els dits s'allarguen i esdevenen llavis,
s'obren les mans
s'acullen,
com una fruita que s'assaboreix.
Etiquetes de comentaris:
2013,
Carles Duarte,
poesia,
Vesteix la mirada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)