Primer llibre llegit al 2013 i últim del volum de l'obra completa d'un dels poetes que m'agrada més.Sempre tindré a la vora aquests poemaris d'en Carles Duarte.
La música i la pell respiren juntes,
l'onada peremptòria del desig,
la vida es va encenent de plenituds.
Les cordes vibren
i un cos s'arrapa a l'altre;
es vinclen per sentir-se més.
El ritme de la dansa es precipita,
els dits s'allarguen i esdevenen llavis,
s'obren les mans
s'acullen,
com una fruita que s'assaboreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada