L'Estellés em provoca un desassossec addictiu. La clau que obri tots els panys m'ha agradat moltíssim.
Ple de penediments, el cap entre els genolls,
vull plorar i no puc. Sent un odi mortal.
I sent una gran llàstima per tot allò que odie.
Sé bé que dec plorar ple de penediment.
Betsabé, Betsabé! La calç de la terrassa,
exaltada, aquell dia, al poder de la sal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada