La poesia d'en Carles Duarte m'agrada molt. El seu Tríptic jueu me'l rellegeixo de tant en tant.
El seu darrer llibre no m'ha decebut gens. Són dels que et reconcilien amb el món, la qual cosa avui en dia és molt molt d'agrair.
"Contra la pèrdua de dignitat de l'home sobre la terra, contra la massificació i l'embrutiment produït pel treball obligat,contra la corrupció galopant i contra la decadència física individual i del món, només l'art pot oferir, com a món ideal que és, i per tant capaç de ser perfecte, una terra on viure val la pena i morir pot tenir un sentit" Narcís Comadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada