Poesies. Joan Maragall

   Primer llibre del volum que inclou tota la poesia que va escriure aquest gran escriptor. N'enriqueixo la lectura amb els comentaris que en fa Sam Abrams en un assaig magnífic en què explica tots els poemes d'aquest autor.

Meditacions. Marc Aureli.

   Marc Aureli demostra ser un admirador i seguidor dels estoics. Textos plens de saviesa. Els tindré sempre molt a la vora. Un altre llibre que em reconcilia amb el món.

Llum de pluja. Joan Margarit

   Continuo llegint l'obra completa de Margarit. Una veritable joia en tots els aspectes.

No hi ha treva per a les fúries. R.S. Thomas

   Nova descoberta de la literatura anglosaxona. En aquesta ocasió és la veu d'un autor gal·lès en llengua anglesa. M'ha agradat. Ara atacaré l'obra poètica de la Sylvia Plath...

Cent un juejus de Xina Tang

   Deliciós llibre que ens apropa als grans clàssics de la poesia xinesa clàssica. És un poemari que aniré rellegint sempre.

Quaderns de notes. Georg Christoph Lichtenberg

    Nietzsche va dir això d'aquest autor: " A part dels escrits de Goethe, què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg". Hauré de seguir el seu consell.

Ara que és tard. Joan Vinyoli

   M'endinso una altra vegada en l'obra completa d'aquest magnífic poeta. Un altre llibre que hauré de rellegir sempre.

Sin ruido. José Corredor-Matheos

   M'agrada la poesia de José Corredor-Matheos. Em dóna molta pau i em reconcilia amb el món. El rellegiré ben aviat.

Els dotze i altres poemes. Aleksandr Blok

    Llegeixo per primera vegada poesia d'aquest autor rus. Com que m'agrada saber com sona en l'idioma original, repasso l'alfabet ciríl·lic per poder-lo llegir en veu alta i copsar-ne la musicalitat.

L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson

   Un passatemps enginyós i ben construït. Té moments hilarants. M'ho he passat força bé.

Encara les paraules. Joan Vinyoli.

   Immens Vinyoli en aquest llibre. D'un pessimisme descarnat però alhora serè, que paradoxalment et fa estimar encara més la vida.

Ailòviu. Llorenç Capellà.

   Vacances a Rocallaura. Abans visita obligada a Tàrrega i a una petita botiga de llibres de segona mà. Hi trobo aquest llibre i un altre d'assaig  d'en Vicenç Altaió.

 La novel·la d'en Llorenç Capellà ha estat una veritable sorpresa. Una bona lliçó de creació novel·lística, enginyosa i ben escrita. M'ho he passat bé.

Cinquanta poesies de Du Fu. Joan Ferraté

   Joan Ferraté recrea la poesia de Du Fu en aquest magnífic llibre. El versionador del poeta xinès del segle VIII defuig la paraula traducció i s'estima més parlar d'interpretació, i per tant de creació literària. M'ha sorprès de Du Fu, que a més dels esperats poemes que intenten reflectir l'instant amb una bellesa plàstica que sempre m'ha captivat en la literatura clàssica xinesa, també ha retratat el dolor produït per la guerra civil que va patir durant la seva vida. 

Restes d'aquell naufragi (1975-1986). Joan Margarit.

   Primer llibre del recull de tota la seva obra poètica. Ja apunta tots els temes, el to i la moralitat despullada de  sentimentalisme de la seva creació literària posterior. M'ha agradat molt.

Zen en el arte del tiro con arco.Eugen Herrigel.

   En aquest llibre es fa un maridatge de filosofia zen i tir amb arc. Dos temes que sempre m'han interessat moltíssim. Hauré de llegir més llibres sobre el zen si vull entendre un sistema de pensament aparentment simple, però d'una profunditat que de moment per a mi és inaccessible. I hauria de tornar a practicar un esport elevat a la categoria d'art pels japonesos.

   

The White Knight. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell

   Sempre va bé recuperar la que per alguns crítics és la millor obra de la literatura catalana de tots els temps. L'edició que he llegit és parcial i en anglès. M'agrada aprofundir en aquest idioma a partir de clàssics catalans.

Haikus d'Arinsal. Agustí Bartra

   Petita joia literària amb un estudi introductori de Sam Abrams magistral.

Punta Galera.Nora Albert. Laia Moreto

   Bellíssim llibre. Perfecte maridatge entre la poesia i la fotografia. La paraula et suggereix imatges, les imatges et suggereixen sentiments. L'hauré de rellegir de tant en tant.

Spiritual. Josep M Llompart

   He entrat molt més bé en aquest poemari que en l'anterior. De lectura exigent,  no exempt d'ironia en algunes ocasions.  Molt intel·ligent i carregat de referents literaris. M'ha agradat.

Alba del vespre. Carles Duarte.

   La poesia d'en Carles Duarte m'agrada molt. El seu Tríptic jueu me'l rellegeixo de tant en tant.

   El seu darrer llibre no m'ha decebut gens. Són dels que et reconcilien amb el món, la qual cosa avui en dia és molt molt d'agrair.

Diari d'un escriptor. Joan Puig i Ferreter.

   Interessant aquest llibre perquè ens aproxima al fet creatiu d'un escriptor vist des de dins. Ens explica les seves influències, els autors que admira, com va construint les seves obres, les il·lusions mentre dura el procés creatiu i alhora el sofriment per veure acabada la seva obra abans de morir.

Una pedra sura. Jaume Subirana.

       Llibre dividit en 2 parts. La primera deliciosa. M'ha fet sentir bé en alguns poemes. La segona m'ha deixat més indiferent. A vegades em passa que en un moment determinat estic més receptiu que en d'altres. La primera la vaig llegir ahir i la segona avui, potser emocionalment estic diferent. Ja el tornaré a rellegir més endavant. Paga la pena!

Violacions. Lucia Pietrelli

   Quan vaig passar dels 40 em vaig parar a reflexionar quants llibres podria llegir suposant que la mare natura i la vida em permetés arribar a la vellesa...i vaig decidir que només havia de llegir els grans clàssics i que ni així els podria llegir tots.Però de seguida em vaig adonar que em perdia veus contemporànies prou interessants i que em podien oferir un plaer estètic tan o més intens que aquells grans autors. Per això he llegit aquest llibre de l'autora Lucia Pietrelli, de la qual cosa no me'n penedeixo gens ni mica. Llibre que et fa obrir els ulls i dir-te que hi ha veus joves amb una forta empenta creativa i que et poden sorprendre. 

Tot és ara i res. Joan Vinyoli.

  Sempre és un plaer rellegir aquest gran poeta.

Com ella. Anne Sexton

   Veu poètica americana que era desconeguda per mi. D'una sinceritat que fa mal. A vegades massa. Una veritable sorpresa.

Josep M Llompart. Mandràgola.

    Primera obra que llegeixo d'aquest autor. De lectura molt exigent. M'ha costat entrar-hi. A veure com serà el segon llibre aplegat en aquest volum.

   

Faules. Isop

   Llegir Isop sempre és una lliçó atemporal  d'humanitat. Per això és un clàssic. M'ho he passat molt bé.

Paraules al vent. Miquel Martí i Pol.

   Em vaig endinsant en l'obra del poeta rodenc. No em desagrada, però tampoc m'entusiasma. De moment estic llegint els seus primers llibres.Estic a l'espectativa.

La primavera a Pequín. Francesc Parcerisas.

   El viatge que va  fer en Parcerisas a la universitat de Pequín per impartir unes classes de traducció és el pretext per escriure un dietari exquisit. Encapçala cada apartat amb un poema de la tradició clàssica xinesa i després ens explica anècdotes que ens aproximen una mica a costums, a maneres de fer i de ser de les persones d'aquesta cultura llunyana. El que més m'ha sorprès d'aquest dietari és que hi inclou la narració de somnis que ha tingut l'escriptor en l'estada a la capital xinesa. Aquest element oníric hi dóna un to poètic curisós i interessant.

Presència i record. Rosa Leveroni.

   La magnífica col·lecció de poesia de l'Ara, diari que està fent una feinada de divulgació cultural innegable,  em permet descobrir un altre autor. En aquest cas la Rosa Leveroni. D'ella n'havia llegit temps ha un recull de contes, però mai poesia. I ha estat una agradable sorpresa. És un llibre ple d'una sensibilitat exquisita. Ahir vaig llegir un poema a la Maria titulat Testament, senzillament inoblidable.

La nit de les papallones. Jordi Coca

   Estic llegint simultàniament 6 llibres molt diferents:poesia, aforismes, assaig, un dietari....però quan vaig anar a córrer a la cursa de Cantonigròs, la meva sorpresa va ser quan vaig obrir la bossa dels obsequis i hi vaig veure aquesta novel·la. Sense pensar-m'hi dues vegades vaig encetar la meva 7a lectura simultània i l'he acabada abans que les altres!  Llegir Jordi Coca és sinònim de qualitat, de rigor literari i sempre és un cop de puny a l'estómac que et deixondeix ràpidament si tenies l'ànima massa adormida.

   La història de la Carla és un mirall desencisat de la Catalunya de la transició. De la misèria social,humana  i política d'aquesta època...no pas pitjor que l'actual. M'ha agradat molt.

Porto la tarda recolzada al braç. Miquel Martí i Pol

    Quan Miquel Martí i Pol era ja molt conegut durant la meva època universitària, sense desmerèixer la seva indubtable qualitat, reconec que la seva poesia no m'arribava, preferia un Joan Vinyoli, un Marià Villangómez i m'emocionava llegint Màrius Torres, per exemple...Aprofitant que s'ha editat la seva obra completa en format digital, ha estat l'excusa per tornar a revisar la seva obra. He llegit el primer llibre. Potser a mesura que m'endinsi una altra volta dins el seu món literari en gaudiré més que temps ha.

Els mots encreuats. Anna Garcia Garay.

   Una agradable sorpresa aquest magnífic llibre de poesia de l'Anna Garcia Garay. Plantejat com uns mots encreuats. Tots sabem que la poesia és un joc amb les paraules, amb les idees, amb el ritme i amb la musicalitat de la llengua. Tots aquests elements ens acaronen l'ànima i ens suggereixen allò que no se sap dir, però que se'ns fa sentir...Hi he trobat un bell exercici d'art poètica.

Victus. Albert Sánchez Piñol

 

    L'Albert aprofita la forta conscienciació històrica que hi ha actualment dins  la societat catalana per escriure i publicar una novel·la sobre els fets de la Guerra de Successió. Doncs fantàstic, ho aprofito per conèixer amb més profunditat els fets d'aquests anys convulsos. I no em decep. A més a més d'aconseguir un ritme narratiu intens, el punt de vista que ens dóna un dels protagonistes de l'obra: el trapella enginyer Martí Zubiría, hi dóna una agilitat lectora que a final de curs se'm posa d'allò més bé. El final de l'obra és evidentment el llarg setge de Barcelona i els seus habitants s'erigeixen com el protagonista en majúscules de la novel·la ....Ah! I a partir d'ara, crec que cada 11 de setembre hauríem de rememorar més en don Antonio de Villarroel que no pas el mitificat Rafael de Casanova... llegiu la novel·la i sabreu per què ho dic.

  

   

    Veu interessant d'aquesta autora francesa. Poesia experimental. Dura. No m'ha deixat indiferent.

   Aprofito que vaig estudiant anglès, pel simple plaer d'aprendre, per descobrir autors en aquest idioma. En aquesta ocasió és un autor nord-americà contemporani: Robert Creeley (1926-2005). M'ha agradat força!

El vestit més bell. Jeremies Soler.

   Llibre d'interès literari irregular. Amb moments realment brillants i d'altres que no m'han fet el pes.En canvi les descripcions dels viatges i les reflexions que fa l'autor quan deixa de fer contes són més convincents. Tots giren entorn del tema de la nuesa. Des de sempre que el contacte amb la natura m'ha donat molta pau i des de fa força temps que l'aire i que el sol m'acaronin la pell, fan que em senti formar part de la natura, de ser més lliure i de tenir sensacions indescriptibles;  i m'ha ajudat a  reconciliar-me amb el món.

La pasión turca. Antonio Gala

   Quan buscava llibres electrònics gratuïts vaig trobar la novel·la de l'Antonio Gala, La pasión turca. Vicente Aranda en va fer una correcta versió cinematogràfica. Història tràgica d'amor que no m'ha entusiasmat. Hi ha molts altres autors  molt més profunds...

La paraula en el vent. L'oreig entre les canyes. Josep Carner

   Recupero un llibre que em va fascinar a la carrera: La paraula en el vent. El temps, la sensibilitat, el moment en què llegeixes el llibre,...tot fa que el que et va agradar molt abans quan el recuperes en tinguis una altra impressió. M'ha agradat molt més L'oreig entre les canyes. Malgrat tot, sempre m'és un plaer recuperar la veu del Príncep dels poetes.

Dietari 1979-1980. Pere Gimferrer

   Primera lectura que faig d'aquest autor i m'ha sorprès l'excel·lent qualitat de la seva prosa!!!

  

Antologia de Spoon River

Excel·lent llibre. Una veritable sorpresa, d'un autor absolutament desconegut per mi i que segons els prologuistes és un clàssic de la literatura nord-americana. 

Una bella història. Poemes. Notes i comentaris. Miquel Bauçà

   Primera lectura d'aquest autor. Tres llibres arreplegats en un volum. Continuo fruint d'aquesta excel·len col·lecció del diari Ara.

Mascarada. Pere Gimferrer.

   Estic llegint un dietari d'en Pere Gimferrer. No havia llegit res d'aquest autor i la curiositat m'ha empès a llegir-ne també una mica de poesia. Interessant i sorprenent llibre, que sembla autobiogràfic.Explica poèticament una estada a París.

Hotel París. Vicent Andrés Estellés.

    Llibret que completa aquest volum d'Estellés. Em quedo amb La clau que obri tots els panys.

Contes Zen

   La curiositat i l'interès per aquesta temàtica em va empènyer a comprar-lo i a llegir-lo. No és res de l'altre món, però sempre el zen em reconforta i em dóna pau. Ara escoltaré el disc que l'acompanya.

Es perd el senyal. Joan Margarit

   Magnífic llibre de Margarit. Reflexió sobre la vida des de la saviesa que dóna la vellesa.

de Txèkhov i de Tolstoi vaig aprendre

que la salvació és la saviesa

La clau que obri tots els panys. Vicent Andrés Estellés

   L'Estellés em provoca un desassossec addictiu. La clau que obri tots els panys m'ha agradat moltíssim.

Ple de penediments, el cap entre els genolls,

vull plorar i no puc. Sent un odi mortal.

I sent una gran llàstima per tot allò que odie.

Sé bé que dec plorar ple de penediment.

Betsabé, Betsabé! La calç de la terrassa,

exaltada, aquell dia, al poder de la sal...

Vesteix la mirada. Carles Duarte

    Primer llibre llegit al 2013 i últim del volum de l'obra completa d'un dels poetes que m'agrada més.Sempre tindré a la vora aquests poemaris d'en  Carles Duarte.

La música i la pell respiren juntes,

l'onada peremptòria del desig,

la vida es va encenent de plenituds.

Les cordes vibren

i un cos s'arrapa a l'altre;

es vinclen per sentir-se més.

El ritme de la dansa es precipita,

els dits s'allarguen i esdevenen llavis,

s'obren les mans

s'acullen,

com una fruita que s'assaboreix.