dissabte, 14 de juliol del 2012

Robert Frost. Gebre i sol


Sam Abrams és un dels meus crítics de referència quan busco un valor segur enmig d'aquesta selva editorial que vivim, i alhora em permet la descoberta de veus que ja es consideren clàssiques, però que necessites que algú te les recordi que hi són i que cal llegir-les. Ja fa temps que el crític fa constants i repetides referències en els seus articles  a la qualitat de Frost. Finalment em decideixo llegir-lo en la prestigiosa editorial d'en Jaume Vallcorba i no m'ha decebut...

UN OCELL  MENUT

Volia que l'ocell alcés el vol
i no cantés tot el dia prop meu;

vaig picar-li de mans des de la porta
quan em semblà que no aguantava més.

La culpa deu haver estat, en part, meva:
ell no era pas culpable del seu to.

I és obvi que hi ha d'haver-hi algun error
quan pretenem silenciar una cançó.


A MINOR BIRD

I have wished a bird would fly away,
And not sing by my house all day;

Have clapped my hands at him from de door
When it seemed as if I could bear no more.

The fault must partly have been in me.
The bird was not to blame for his key.

And of course there must be something wrong
In wanting to silence any song.