Teatre. Pere d'Alcàntara Penya.

L'interessantíssim dietari d'en Guillem Simó m'ha fet descobrir aquest autor mallorquí de finals dels XIX. 

 

Sota els estels de ca l'Herbolari. Albert Manent

 

   L'Albert Manent explica l'estada a Viladrau de la seva família durant la guerra civil espanyola. Interessant, però els dietaris del seu pare, en Marià Manent, especialment  El vel de Maia, m'han agradat molt més.

Proses bàrbares. Prudenci Bertrana.

 

     Estic convençut que les noves generacions d'escriptors sentirien enveja de la bellesa de la prosa d'en Bertrana, de la riquesa lingüística que traspua la seva narrativa. Un veritable mestre que s'hauria de rellegir constantment, com Pla.

El cantó de Guermantes II. Marcel Proust.

 

   6è volum del meu viatge particular a la recerca del temps perdut. Haig d'aprofitar  al màxim l'interès que m'ha despertat aquesta magna obra. Abans no hi vaig saber entrar, i ves a saber si més endavant, i si fes un parèntesi,  me'n tornarien a venir. Ja he encarregat el següent títol.

Marques de foc. Narcís Comadira.

 

   Sempre m'ha agradat la poesia d'aquest autor. Crec que n'he llegit tota l'obra poètica. Només em quedava aquesta antologia comentada dels poemes que l'han marcat durant la seva vida. Buscaré llibres d'algun dels autors que esmenta i que no n´he llegit res, com per exemple Milosz.

Al borde. José Corredor-Matheos

 

M'he llegit tota l'obra poètica d'aquest autor, que té moltes afinitats amb la literatura oriental. Quan necessito pau d'esperit em refugio en la música dels seus versos. Feia anys que no publicava res i n'he gaudit més que mai.

Les flors del mal. Charles Baudelaire.

 

Si bé sempre he anat llegint Baudelaire, mai n'havia fet una lectura completa. Magnífica edició bilingüe, traduïda i anotada per en Jordi Llovet.

El batec del bosc. Peter Wohlleben.

 

  Assaig per comprendre i estimar la natura. Sempre que puc m'agrada caminar i córrer pel bosc.  Llibre per comprendre'l  i estimar.-lo encara més. 

Obra poètica. Joan Gelabert i Crosa

 

    M'agrada descobrir autors pallaresos o que hi han viscut durant molts anys. En aquesta ocasió he trobat aquest llibre d'un escriptor que va néixer a Palamós però que va fer de mestre i viure la major part de la seva vida a la Vall Fosca, paradís perdut de la meva infantesa. En l'obra d'en Joan Gelabert i Crosa s'hi reflecteix sempre un amor especial i ple de sensibilitat vers la natura i les coses quotidianes i senzilles que  l'envolten. No és una obra de gran qualitat, però la sinceritat, la sensibilitat que transpiren els seus versos ja em donen per prou pagat.