La premsa m'ha empès a llegir aquesta novel·la i no me n'he penedit gens. M'ha interessat des del primer moment. Malgrat la visió desencisada del món i de les injustíicies terribles que hi planen, mai cau en el desencís. La lluita serena i inútil del pare advocat que ha de defensar la falsa acusació de violació d'un home negre a una noia blanca,i la perspectiva innocent de la seva filla, que és la veu narrativa, i que va descobrint com funciona tot plegat, podia caure en el drama més descarnat, però tot i la visió crítica que ens presenta, defuig sempre el tremendisme i ens convida a la reflexió.
