dimarts, 31 de gener del 2023

A la deriva. Vincenzo Cardarelli

 



   El darrer dietari de l'Àlex Susanna em torna a empènyer a recuperar una lectura que havia fet uns 40 anys enrere!  M'ha impressionat. Són d'aquelles lectures, tal i com diu l'Àlex, que amb els anys, del lector, evidentment, milloren. 




dilluns, 30 de gener del 2023

Llum de cançó. Miquel Àngel Llauger.

 


   Quan l'Àlex Susanna, en el seu darrer dietari, esmenta algun autor de poesia no em sé estar de llegir-lo (o de rellegir-lo). La primera part d'aquest poemari l'he trobada deliciosa. Tant aquest lllibre com el darrer que vaig llegir d'en Miquel Àngel Llauger, Fourmillante,  els hauré de recuperar periòdicament.




divendres, 27 de gener del 2023

Immediacions. Feliu Formosa

 



   La lectura del dietari de l'Àlex Susanna, El món en suspens,  és un estímul constant per rellegir obres que tenia oblidades, com és el cas d'aquest magnífic llibre de prosa poètica, aforística,...o com es vulgui dir, m´és igual, perquè és meravellós. M'ho he passat d'allò més bé tot endinsant-me en el pou de bellesa i saviesa que transpira constantment aquest llibre.










Donetes.Lousia May Alcott

 

 



   Em va cridar l'atenció un article de Vilaweb en què s'explicava que per primera vegada s'editava en català la versió íntegra d'aquest llibre  https://www.vilaweb.cat/noticies/donetes-en-catala. Vaig pensar que era una obra adient per les vacances de Nadal i pels dies freds de l'hivern, que conviden al recolliment i a una visió plàcida i positiva del món, i m'he empassat les més de 800 pàgines dels dos deliciosos volums tan ben editats per Viena.

De l'article de Vilaweb en destaco aquet fragment:

Atenció als dos paratextos que tanquen el llibre. El primer és de Simone de Beauvoir, que diu: “Hi ha un llibre en què em va semblar veure reflectit el meu futur: Donetes, de Louisa May Alcott […]. Volia, com fos, ser la Jo de la novel·la, la intel·lectual. Compartia amb ella el rebuig per les tasques domèstiques i l’amor pels llibres. La Jo escrivia i, per voler imitar-la, vaig començar els meus primers contes curts.”  El segon és de Patti Smith: “Vaig trobar consol en els llibres. Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes, qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona.”

dissabte, 21 de gener del 2023

Mestre de disfresses. Charles Simic

 


  La setmana passada va morir aquest autor, considerat un dels capdavanters de la poesia nord-americana. Si bé quan el vaig llegir, fa uns 6 anys enrere, no hi vaig saber entrar, ara que l' he recuperat, m'ha agradat moltíssim. L'allau de novetats que trobem contínuament, sovint ens fan oblidar que de tant en tant convé rellegir obres importants, que en un primer moment no ens van interessar, i que més endavant hi descobrim   un interès sorprenent.



dilluns, 16 de gener del 2023

Diorames. Josep-Ramon Bach

 


   Després de la lectura tan gratificant que he fet del Viatge al cor de Li Bo, m'ha vingut de gust recuperar un dels seus llibres primerencs. 




Viatge al cor de Li Bo. Josep-Ramon Bach

 


   L'Àlex Susanna, en el seu dietari El món en suspens, esmenta en Josep-Ramon Bach,  i si bé tinc dos llibres de poemes d'aquest autor sabadellenc a casa,  quan vaig revisar la seva obra i em vaig adonar que era un gran coneixedor dels poetes clàssics xinesos, vaig demanar en préstec aquesta obra realment deliciosa. Miraré si la puc aconseguir a Iberlibro.


Obra poètica completa.1947-1982

 


   La lectura de l'últim dietari de l'Àlex Susanna, El món en suspens, m'ha empès a llegir aquest llibre que tenia oblidat a la meva biblioteca. Potser les seves obres narratives m'havien fet oblidar aquest altre vessant creatiu del gran Perucho. Ha pagat molt i molt la pena. L'hauria de rellegir de tant en tant.


dilluns, 9 de gener del 2023

Sodoma i Gomorra II. Marcel Proust.

 




   8è volum d'aquesta obra magna. L'estil innovador de Proust potser va influir en la nostra gran escriptora Mercè Rodoreda. Ara que estic llegint l'autor francès sovint m'hi fa pensar, tot i que l'ús del monòleg interior de la Plaça del diamant, per exemple, sembla més proper a Virgínia Woolf que de Proust. Espero aviat enfrontar-me al següent volum dels catorze que conformen A la recerca del temps perdut en l'edició de  Viena.