Mamut. Eva Baltasar

 

He acabat la trilogia d'aquesta autora.  Salvant les distàncies, hi he vist un homenatge a la gran Víctor Català. Un bon mestratge.

Unes quantes coses boniques. Xuan Bello

 

   Desconeixia aquest autor fins que l'Arnau em va fer adonar que potser m'interessaria. I realment ha estat així. Un autor que reivindica la joie de vivre que no s'ha d'anar a buscar gaire lluny, sinó que la podem trobar en el dia a dia i al nostre voltant. 

Boulder. Eva Baltasar

 

Reconec el bon ofici de l'Eva i em llegiré Mamut Ara, em preocupa la visió desoladora de la condició humana que transpira en les seves novel·les. No hi veig ni un bri d'esperança. La vida també té moments, encara que siguin pocs, en què t'adones que paga la pena de viure-la. De moment no ho he vist enlloc. 

L'etern Adam. Jules Verne

 

De les darreres novel·les d'un autor que he seguit des de l'adolescència. Sempre interessant. Excel·lent traducció d'en Jaume Creus. Una metàfora del mite de Sísif que acompanyarà sempre  la humanitat.

Del meu poble, encara. Joan B. Bertran.

 

Deliciós llibre de memòries que evoca la infantesa d'en Joan B. Bertran a sant Joan de les Abadesses. Llibre prologat pel gran Marià Manent.

El cos de lli. Joan Asensi, Martí Noy i Francesca Pujol

 

De fort regust oriental, m'ha agradat especialment el recull d'haikus d'en Joan Asensi

Permagel. Eva Baltasar

 

M'ha anat interessant a mesura que m'endinsava en la novel·la sense entusiasmar-me, però,  en cap moment.

Junil a la terra dels bàrbars. Joan-Lluís Lluís.

 

Les cròniques del déu coix continua sent el meu llibre preferit d'aquest bon escriptor. M'ha agradat molt. Deliciós l'episodi en què el grup hiverna i descobreix el plaer de la llengua escrita.

l'espai infinit. Lluís Calvo

 

Tot i que m'agrada més en Calvo assagista, m'ha vingut bé llegir aquest bon llibre de poesia d'aquest escriptor, i abans de llegir un altre poemari que promet molt: Cor pirinenc.

Himnes a la nit. Novalis

 

Misticisme romàntic. Novalis, un dels grans d'aquest moviment.

Ràbia. Sebastià Alzamora

Llibre molt ben escrit que em confirma el que va dir no sé qui que  com més conec les persones més m'estimo el meu gos.