La presonera I. Marcel Proust

 

    L'estil de Proust obliga el lector a un esforç continuat d'atenció per no perdre el fil narratiu ordit amb subordinades llarguíssimes. Crec que és el motiu pel qual fa que així el lector quedi enganxat en el món literari que ens presenta l'autor, tot i que això pugui semblar paradoxal. Aviat començaré el 10è volum d'aquest clàssic universal.

Casa dividida. Valentí Puig

 

     Valentí Puig forma part de l'excel·lent ventall d'escriptors que publiquen dietaris en català. I aquest  llibre n´és un bon exemple. Llàstima de la superficialitat i menyspreu  amb què tracta el procés, i d'algun comentari desafortunat que fa sobre la llengua...què hi farem, la perfecció no existeix enlloc.

Heroides. Ovidi

 

   Adesiara s'està convertint en un referent editorial per a la literatura catalana equivalent al que va tenir i té encara la col·lecció Bernat Metge. L'he degustat a poc a poc, com un bon vi. Excel·lent.

Pagèsiques. Perejaume

 

   Relectura d'aquest prodigi de llengua que és aquest poemari. 

I desitjo i cremo. Safo de Lesbos

 

   La millor i més completa versió de la poesia de Safo que ens ha arribat fins ara. Una veritable meravella.

Faules. Lafontaine.

 

Després de lectures parcials que he anat fent des de fa molts anys d'aquest volum, finalment he acabat els 12 llibres que formen aquest monument literari.

    

Abans de la tempesta. Marcel Riera

 

   Després de rellegir Llum d'Irlanda em va venir de gust comprar l'últim poemari del gran poeta i traductor Marcel Riera. Una deliciosa meravella que hauré de rellegir també de tant en tant.

Un llum que crema. Jordi Llavina.

 

   Inevitablement quan veig el nom d'en Jordi Llavina em ve al cap el programa de ràdio que presentava: Fum d'estampa. Em sap greu que desaparegués l'emissora Catalunya cultura. Li donava una qualitat equiparable a la ràdio francesa. Si més no, m'aconsola que publiqui llibres d'alta qualitat com és el que acabo de llegir. L'hauré de recuperar de tant en tant. M'ha agradat molt.

Dans les ruines d'Ampurias. Andrée Bruguière de Gorgot.

 

  Cal lloar les edicions que fa Vitel·la de títols de poesia introbables. En aquesta ocasió ens ofereix un facsímil d'aquest llibre publicat l'any 1918, magníficament traduït per Maria-Antònia Salvà i amb un pròleg de Josep Carner. Quan anem a l'Escala és de visita obligada la llibreria que té el nom de l'editorial,  i sempre hi trobo algun petit-gran tresor com aquest.

Humanum est. Epigrames de Claudi Valeri. Ponç Pons.

 

   Ponç Pons ens regala un altre llibre. Espero que no trigui gaire a tornar a poder-ne llegir alguna altre, i que no trigui tant!. M'ha agradat molt i m'ha fet ganes de llegir els epigrames de Marcial, que no fa pas gaire Adesiara ens n'ha ofert una magnífica edició.