Relectura
d'aquest magnífic llibre de José Corredor-Matheos. Sempre que busco pau hi
trobo un recés segur...El tinc sempre a l'abast.
dilluns, 22 de desembre del 2014
dimarts, 16 de desembre del 2014
El vell jardí. Narcís Comadira.
Llibre
força interessant. Els primers poemes els dedica a autors consagrats
com Maragall, Gabriel Ferrater, Carner, Shakespeare...així com a
altres personatges de diferents arts: Mozart, el pintor Morandi,
l'escultor Francesc Torres, etc. De tota manera el Comadira que més
m'interessa és el que s'acosta més a la quotidianitat i se'm fa més
proper, a través d'uns poemes que parlen d'ell mateix, de la seva
estimada, de la seva ciutat, i sobretot els que fan una reflexió
sobre el pas del temps.
dimarts, 2 de desembre del 2014
Aloma. Mercè Rodoreda
Lectura
obligatòria per als meus alumnes de 4t d'ESO. No m'agrada que els
obliguem a llegir i tampoc hauria triat aquest excel.lent llibre de
la Rodoreda, perquè la visió absolutament desangelada de la vida i
el desassossec que provoca crec que encara no toca.
dilluns, 1 de desembre del 2014
Crispetes per a la Norma Schweizer. Pere Pons i Clar
S'ha
de reconèixer que l'autor sap tractar hàbilment els temes que
interessen als lectors de dotze anys: la descoberta de l'amor,
l'amistat, l'enfrontament al món dels adults...tot plegat amanit amb
una història de solidaritat cap a una amiga malalta que la fa prou
acceptable, si bé però, no passarà a la història de la
literatura. Cal anar una mica més enllà, perquè no s'ha d'oblidar
mai que la literatura és art, i en aquest llibre no hi sé veure cap
esforç per intentar-ho.
dissabte, 15 de novembre del 2014
Dotze llunes a Saskatchewan. August Bover.
El dietari és un gènere que m'agrada cada vegada més. En aquesta ocasió em vaig entrebancar amb aquest llibre del filòleg i escriptor August Bover mentre anava a buscar uns altres llibres a can Contijoch. Curt Wittlin, professor canadenc especialista en Francesc Eiximenis, va convidar el professor català a fer una estada al seu país per tal que l'ajudés en una edició que estava preparant del gran escriptor medieval gironí. Sempre m'ha atret Canadà i també he sentit sempre un interès especial per Eiximenis, amb la qual cosa no vaig dubtar ni un moment a comprar aquest llibre. L'he trobat molt interessant.
diumenge, 31 d’agost del 2014
El vel de Maia. Marià Manent.
Marià Manent va escriure aquest dietari durant els anys de la guerra civil espanyola entre el 36 i el 39. Descriu les seves anades i vingudes de Barcelona a Viladrau durant aquest període. El contrast entre l'entorn bucòlic del Montseny i l'ambient bèl·lic que es vivia a la capital catalana fa que els episodis en què se'ns explica com evolucionava la guerra siguin encara més esfereïdors i inquietants.
dissabte, 23 d’agost del 2014
Supervivent d'un cant remot. Josep Carner.
He començat a preparar la literatura de batxillerat. Els alumnes tindran la sort de poder conèixer la poesia del Príncep dels Poetes. M'ho he passat molt bé llegint i preparant els comentaris de tots els poemes aplegats en aquesta antologia.
Crònica de la cabana. Kamo No Chomei.
Des de fa molt de temps que m'han interessat les cultures orientals xinesa i japonesa. Per això no deixo escapar la publicació d'aquesta obra antiga de narrativa nipona amb forts elements poètics. Quan llegeixo aquests autors m'estimulen el desig de passejar pel bosc i de submergir-me en la natura per sentir que en formo part. Això sempre em dóna molta pau.
Wang Wei. Vell país natal.
Quan anem a Andorra trobo una antologia de poesia xinesa en castellà molt interessant. Me l'estic llegint i m'esperona a recuperar lectures que havia fet fa temps. Recupero i gaudeixo d'una veritable joia literària.
Quinze poemes. Miquel Martí i Pol.
Sens dubte un dels poetes contemporanis més importants que hem tingut...però no hi connecto.
Amic de plor. Narcís Comadira.
Sortosament recupero el Comadira que m'agrada, el que endreça el món i l'omple de sentit.
Papers privats. Narcís Comadira.
Continua en la mateixa línia del darrer llibre. Poesia experimental...No m'interessa.
Últimes voluptats. Narcís Comadira.
Sense desmerèixer el valor que pugui tenir aquest llibre, haig de dir que no m'ha agradat. Poesia experimental, juganera...però buida.
La febre freda. Narcís Comadira
Compro l'obra completa de l'autor gironí. En aquests darrers anys s'han publicat obres completes de molts poetes, i en temps de crisi i si tenim en compte que no és pas un gènere comercial, té molt de mèrit. He anat seguint molt de la vora les publicacions d'en Comadira, però ara se m'ofereix la possibilitat de poder llegir llibres introbables. Aquest primer títol m'ha agradat molt i no m'ha fet l'efecte en cap moment de trobar-me davant d'una obra primerenca.
El motius del llop. Joan Margarit.
Joan Margarit sap racionalitzar el dolor del món, ordenar-lo...humanitzar-lo, i per tant fer del viatge vital no només una aventura suportable, sinó que l'omple de sentit.
L'edat roja. Joan Margarit.
Un altre poemari d'un autor que crec que m'acompanyarà tota la vida. De relectura obligada.
El Cafè de la Granota. Jesús Moncada.
Actualitzo bloc amb les lectures que he anat fent després d'un juliol molt accidentat. L'humor, la fina ironia, i l'excel·lent prosa d'en Moncada m'ha apropat una altra vegada a l'escriptor que em fa oferir una gran novel·la: Camí de Sirga. De fet els personatges que van desfilant per El Cafè de la Granota anticipen el que serà l'obra més coneguda de l'autor de Mequinensa.
dimecres, 25 de juny del 2014
Catai. Ezra Pound.
Ford Madox Hueffer va dir: " La bellesa és quelcom molt valuós; potser el que de més valuós hi ha a la vida; però el poder d'expressar l'emoció perquè es comuniqui intacta i exacta és gairebé més valuós. El llibre del senyor Pound és ple d'aquestes dues qualitats". Una petita joia de poesia xinesa, en aquesta ocasió la traducció és d'en Francesc Parcerisas a partir de les versions que en va fer el poeta nord-americà Ezra Pound en anglès.
El rastre blau de les formigues. Ponç Pons
Poesia? Aforismes? Prosa poètica?...potser és tot això o no. No sé classificar aquest llibre d'en Ponç Pons, però m'és ben bé igual, només sé que quan estigui una mica depressiu em prendré una píndola de Sèneca, o de Marc Aureli, o llegiré algun fragment d'aquest llibre del poeta menorquí...
diumenge, 22 de juny del 2014
A hores petites. Joan Vinyoli.
diumenge, 15 de juny del 2014
La utilitat de l'inútil. Nuccio Ordine.
Interessant assaig que defensa el valor d'aprendre el que sigui pel pur plaer d'aprendre. No només s'hi fa referència a la literatura o a l'art en general, sinó a qualsevol branca del saber, que en darrer terme i segons la perspectiva històrica que ens dóna el llibre, aquesta actitud és la que ha fet avançar la humanitat en tots els aspectes i la que ens permet ser millors i més feliços. La citació que encapçala aquest bloc, que és de l'artista Narcís Comadira, crec que marida també amb l'esperit humanista d'aquest llibre.
Mar i cel. Àngel Guimerà
Que un text, en aquest cas teatral, escrit fa més de 100 anys encara es pugui llegir actualment amb un absolut interès, fa que puguem afirmar que estem davant d'un clàssic. Guimerà sap dibuixar les contradiccions inherents en l'esperit humà amb un bon domini del llenguatge teatral. M'ho he passat bé llegint aquesta obra.
De l'art i de l'artista. Jaume Pla
Agradable descoberta d'aquest interessant dietari del ja desaparegut pintor Jaume Pla. La seva no adscripció a cap corrent artístic i la seva independència respecte a cap institució li permeten una llibertat de pensament i d'opinió que el porta a afirmar per exemple, que l'obra d'en Tàpies, i la dels artistes abstractes en general, no té cap mena de valor. Hi podem estar d'acord o no, però aquest explicar sense embuts el que pensa m'ha captivat des del començament del llibre.
dilluns, 9 de juny del 2014
Sobre el temps. Rüdiger Safranski
Interessant reflexió sobre la percepció del pas del temps en el món desenvolupat contemporani. Comença l'opuscle intentant definir què és el temps, tasca que no és gens senzilla; i després va desgranant diferents idees sobre aquest tema, una de les quals és que el temps s'intenta comercialitzar i convertir en un bé de consum més.
La felicitat es fa, no es compra.Zygmunt Bauman
El diari Ara publica aquests petits opuscles de grans pensadors contemporanis.Interessant reflexió sobre la voràgine de la societat de consum. L'autor ens adverteix que si no hi posem fre ens pot abocar a conseqüències destructives irreversibles.
dijous, 29 de maig del 2014
El quadern gris. Josep Pla.
Gairebé 800 pàgines d'orfebreria lingüística. Un veritable plaer. El que no acabo d'entendre és per què Garolera no ha fixat en notes les 5000 correccions que ha fet respecte a anteriors edicions. Hauria estat un tresor filològic.
Philippe Jaccottet. Réquiem.
De tant en tant m'agrada descobrir veus per a mi desconegudes. En aquesta ocasió he llegit aquesta obra de l'autor suís en llengua francesa Philippe Jaccottet. Excel·lent edició bilingüe, la qual cosa et permet assaborir la musicalitat de la llengua original, però en aquests moments potser no he estat prou receptiu davant d'una temàtica duríssima: la brutalitat dels turments i de la repressió inherents en les guerres.
Cercles. Joan Vinyoli.
Actualitzo el bloc. Ja feia molts dies que havia llegit aquest llibre que forma part del volum que aplega la seva obra completa. Vinyoli té la capacitat en dos versos de definir l'existència humana d'una manera diàfana i colpidora: "Som sols un remolí/d'existència flamígera".
dimarts, 8 d’abril del 2014
Cants d'Abelone. Joan Vinyoli.
Tinc la sort de gaudir de la poesia d'un dels grans poetes que hem tingut mai.
100 motius de córrer. Arcadi Alibés
De tant en tant surt algun llibre que ens toca la fibra esportiva. Arcadi Alibés ens torna a donar una altra píndola d'optimisme, lligat amb les ganes de viure que ens dóna el córrer.
dilluns, 3 de març del 2014
AFAMATS. Ester Andorrà.
No he aconseguit connectar amb la poesia d'aquesta autora. L'hauré de tornar a recuperar més endavant. No és pas la primera vegada que em passa.
LA MÀ DEL TEMPS. Carles Duarte.
Excel·lent maridatge entre la poesia i la fotografia. En Carles Duarte, com sempre, no m'ha decebut.
RESPIRAR PER LA FERIDA. Sílvia Amigó.
Llibre de difícil classificació, no sé on acaba la prosa i comença la poesia..., però m' és igual, m'ha agradat molt. Un veritable joc de llengua, profundament suggerent. El tornaré a llegir més endavant.
VERSIONS DE BAI JUYI.
Labreu edicions ens ofereix un veritable regal. Magnífica traducció del poeta xinès. No és pas directa, però la versió que ens ofereix en Marcel Riera és absolutament recomanable. Han estat moltes hores d'un gran plaer estètic.
dimecres, 26 de febrer del 2014
Daodejing.Laozi
Les classes que estic rebent de txi-kung i de tai-txi m'han empès a rellegir aquest clàssic de la literatura i del pensament oriental. Una veritable joia. Aquesta edició comentada té la virtut de fer accessible i fàcil el que és complex. El noi xinès que tinc a l'aula d'acollida em diu que per a ell li és molt difícil llegir i entendre aquest llibre en la seva pròpia llengua, que potser és més fàcil a partir de les traduccions, així també se li fa complicada la lectura dels autors clàssics de la poesia del seu país.
dijous, 30 de gener del 2014
Analectes.Confuci
Per què un llibre de més de 2000 anys encara es pot llegir actualment? Doncs perquè hi trobem la grandesa d'un veritable clàssic.El pas del temps no li pot passar mai factura a un autor com Confunci..Al contrari, cada vegada esdevé més valuós...
Faré tot el que tu vulguis. Iolanda Batallé.
M'ha caigut a les mans l'últim premi de novel·la Prudenci Bertrana. Llibre molt ben construït, que aconsegueix un desassossec inquietant al lector, però en determinats moments em fa la sensació que hi ha alguna cosa que grinyola...No ho sé. Potser encara arrossego la crisi de ficció novel·lística que pateixo i per això estic gaudint moltíssim de l'edició d'en Comadira del Quadern gris i del llibre de l'Espinàs, Una vida articulada...Deixem-ho així.
La remor d'un molt antic silenci. Pilar Cabot
La Pilar té l'habilitat de saber dir d'una manera aparentment senzilla, allò més profund de l'ànima humana. No sé què ho fa, però sempre que llegeixo la seva poesia em ve al cap la seva excel·lent capacitat de declamació....És que sento la seva veu... És curiós, només em passa amb la seva poesia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)