Agradable
sorpresa. M'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. M'he
passejat durant uns quants segles acompanyant l'últim déu de
l'antiguitat que ha sobreviscut a l'oblit per part dels humans i per
tant a la pràctica extinció dels habitants de l'Olimp. Hefest
aconsegueix sortir-se'n, i esdevé un espectador de les misèries
dels humans condemnats a una vida efímera i sense sentit. Al final,
quan sembla que ja està prou cansat de la seva existència,aclaparat
pels avenços de la tècnica del segle XX que el deixa atuït i sense
ganes de lluitar per continuar vivint divinament, una persona culta
que podria semblar un enemic potencial de les creences paganes: un
capellà interessat per la història i coneixedor de la tradició
cultural antiga, li fa un sacrifici, ritual imprescincible perquè el
déu pugui perviure... Davant de la més absoluta mediocritat de
l'existència humana, dominada per la set de possessió, de poder, de
destrucció, l'autor apunta a l'esperança que la cultura encara pugui
continuar sent un valor etern que permeti mantenir i entendre la vida
dels déus, més enllà dels interessos materials i efímers dels
mortals.
