Diari d'un escriptor. Joan Puig i Ferreter.

   Interessant aquest llibre perquè ens aproxima al fet creatiu d'un escriptor vist des de dins. Ens explica les seves influències, els autors que admira, com va construint les seves obres, les il·lusions mentre dura el procés creatiu i alhora el sofriment per veure acabada la seva obra abans de morir.

Una pedra sura. Jaume Subirana.

       Llibre dividit en 2 parts. La primera deliciosa. M'ha fet sentir bé en alguns poemes. La segona m'ha deixat més indiferent. A vegades em passa que en un moment determinat estic més receptiu que en d'altres. La primera la vaig llegir ahir i la segona avui, potser emocionalment estic diferent. Ja el tornaré a rellegir més endavant. Paga la pena!

Violacions. Lucia Pietrelli

   Quan vaig passar dels 40 em vaig parar a reflexionar quants llibres podria llegir suposant que la mare natura i la vida em permetés arribar a la vellesa...i vaig decidir que només havia de llegir els grans clàssics i que ni així els podria llegir tots.Però de seguida em vaig adonar que em perdia veus contemporànies prou interessants i que em podien oferir un plaer estètic tan o més intens que aquells grans autors. Per això he llegit aquest llibre de l'autora Lucia Pietrelli, de la qual cosa no me'n penedeixo gens ni mica. Llibre que et fa obrir els ulls i dir-te que hi ha veus joves amb una forta empenta creativa i que et poden sorprendre. 

Tot és ara i res. Joan Vinyoli.

  Sempre és un plaer rellegir aquest gran poeta.

Com ella. Anne Sexton

   Veu poètica americana que era desconeguda per mi. D'una sinceritat que fa mal. A vegades massa. Una veritable sorpresa.

Josep M Llompart. Mandràgola.

    Primera obra que llegeixo d'aquest autor. De lectura molt exigent. M'ha costat entrar-hi. A veure com serà el segon llibre aplegat en aquest volum.

   

Faules. Isop

   Llegir Isop sempre és una lliçó atemporal  d'humanitat. Per això és un clàssic. M'ho he passat molt bé.

Paraules al vent. Miquel Martí i Pol.

   Em vaig endinsant en l'obra del poeta rodenc. No em desagrada, però tampoc m'entusiasma. De moment estic llegint els seus primers llibres.Estic a l'espectativa.

La primavera a Pequín. Francesc Parcerisas.

   El viatge que va  fer en Parcerisas a la universitat de Pequín per impartir unes classes de traducció és el pretext per escriure un dietari exquisit. Encapçala cada apartat amb un poema de la tradició clàssica xinesa i després ens explica anècdotes que ens aproximen una mica a costums, a maneres de fer i de ser de les persones d'aquesta cultura llunyana. El que més m'ha sorprès d'aquest dietari és que hi inclou la narració de somnis que ha tingut l'escriptor en l'estada a la capital xinesa. Aquest element oníric hi dóna un to poètic curisós i interessant.