Catai. Ezra Pound.

   Ford Madox Hueffer va dir: " La bellesa és quelcom molt valuós; potser el que de més valuós hi ha a la vida; però el poder d'expressar l'emoció perquè es comuniqui intacta i exacta és gairebé més valuós. El llibre del senyor Pound és ple d'aquestes dues qualitats". Una petita joia de poesia xinesa, en aquesta ocasió la traducció és d'en Francesc Parcerisas a partir de les versions que en va fer el poeta nord-americà Ezra Pound en anglès.

El rastre blau de les formigues. Ponç Pons

 

   Poesia? Aforismes? Prosa poètica?...potser és tot això o no. No sé classificar aquest llibre d'en Ponç Pons, però m'és ben bé igual, només sé que quan estigui una mica depressiu em prendré una píndola de Sèneca, o de Marc Aureli, o llegiré algun fragment d'aquest llibre del poeta menorquí...

A hores petites. Joan Vinyoli.

   Vaig acabant el meu viatge per l'obra completa de Vinyoli. M'esperen encara dues joies: Domini màgic i Passeig d'aniversari...reviuré l'emoció que vaig tenir fa gairebé 30 anys quan els vaig llegir?

La utilitat de l'inútil. Nuccio Ordine.

  Interessant assaig que defensa el valor d'aprendre el que sigui pel pur plaer d'aprendre. No només s'hi fa referència a la literatura o a l'art en general, sinó a qualsevol branca del saber, que en darrer terme i segons la perspectiva històrica que ens dóna el llibre, aquesta actitud és la que ha fet avançar la humanitat en tots els aspectes i la que ens permet ser millors i més feliços. La citació que encapçala aquest bloc, que és de l'artista Narcís Comadira, crec que marida també amb l'esperit humanista d'aquest llibre. 

Mar i cel. Àngel Guimerà

   Que un text, en aquest cas teatral, escrit fa més de 100 anys encara es pugui llegir actualment amb un absolut interès, fa que puguem afirmar que estem davant d'un clàssic. Guimerà sap dibuixar les contradiccions inherents en l'esperit humà amb un bon domini del llenguatge teatral. M'ho he passat bé llegint aquesta obra.

De l'art i de l'artista. Jaume Pla

   Agradable descoberta d'aquest interessant dietari del ja desaparegut pintor Jaume Pla. La seva no adscripció a cap corrent artístic i la seva independència respecte a cap institució  li permeten una llibertat de pensament i d'opinió que el porta a afirmar  per exemple, que  l'obra d'en Tàpies, i la dels artistes abstractes en general, no té cap mena de valor. Hi podem estar d'acord o no, però aquest explicar sense embuts el que pensa m'ha captivat des del començament del llibre.

Sobre el temps. Rüdiger Safranski

   Interessant reflexió sobre la percepció del pas del temps en el món desenvolupat contemporani. Comença l'opuscle intentant definir què és el temps, tasca que no és gens senzilla; i després va desgranant diferents idees sobre aquest tema, una de les quals és que el temps s'intenta comercialitzar i convertir en un bé de consum més.

La felicitat es fa, no es compra.Zygmunt Bauman

   El diari Ara publica aquests petits opuscles de grans pensadors contemporanis.Interessant reflexió sobre la voràgine de la societat de consum. L'autor ens adverteix que si no hi posem fre ens pot abocar a conseqüències destructives irreversibles.