La lectura de l'Home manuscrit continua tenint conseqüències. En aquesta ocasió, el record dels estius de la meva infantesa a la Vall Fosca ha fet que llegís aquest recull de contes de diferents autors, que tenen com a teló de fons aquest racó dels Pirineus. Més que les històries que s'hi expliquen, la meva atenció s'ha centrat insconscientment en els espais que s'hi descriuen i que anava identificant: els pobles, els llacs, les muntanyes,la seva gent... Jo vaig viure/patir la transformació profunda de la capçalera del Flamicell, quan no existia la presa ubicada al lloc que s'anomenava Plans de Sallente. Per accedir-hi havies de fer una caminada no massa llarga de tres quarts d'hora. Era un lloc màgic, semblava que arribaves a la fi del món. Aquí era el punt de partida per enfilar-te cap a l'estany Gento. Ara s'hi pot accedir en cotxe i pujar als llacs en un funicular. Recordo que quan vaig veure construïda la presa per primera vegada, no entenia com els turistes en quedaven embadalits, mentre a mi em venia una profundíssima tristesa davant la destrucció d'aquell racó que havia estat paradisíac. Aquest llibre m'ha fet venir ganes de tornar a trepitjar aquesta vall.
