diumenge, 31 d’agost del 2014

El vel de Maia. Marià Manent.


  Marià Manent va escriure aquest dietari durant els anys de la guerra civil espanyola entre el 36 i el 39. Descriu les seves anades i vingudes de Barcelona a Viladrau durant aquest període. El contrast entre l'entorn bucòlic del Montseny i l'ambient bèl·lic que es vivia a la capital catalana fa que els episodis en què se'ns explica com evolucionava la guerra siguin encara més esfereïdors i inquietants.

dissabte, 23 d’agost del 2014

Supervivent d'un cant remot. Josep Carner.


   He començat a preparar la literatura de batxillerat. Els alumnes tindran la sort de poder conèixer la poesia del Príncep dels Poetes. M'ho he passat molt bé llegint i preparant els comentaris de tots els poemes aplegats en aquesta antologia.

Crònica de la cabana. Kamo No Chomei.


   Des de fa molt de temps que m'han interessat les cultures orientals xinesa i japonesa. Per això no deixo escapar la publicació d'aquesta obra antiga de narrativa nipona amb forts elements poètics. Quan llegeixo aquests autors m'estimulen el desig de passejar pel bosc i de submergir-me en la natura per sentir que en formo part.  Això sempre em dóna molta pau.

Wang Wei. Vell país natal.


   Quan anem a Andorra trobo una antologia de poesia xinesa en castellà molt interessant. Me l'estic llegint i m'esperona a recuperar lectures que havia fet fa temps. Recupero i gaudeixo d'una veritable joia literària. 

Quinze poemes. Miquel Martí i Pol.


   Sens dubte un dels poetes contemporanis més importants que hem tingut...però no hi connecto.

Amic de plor. Narcís Comadira.


   Sortosament recupero el Comadira que m'agrada, el que endreça el món i l'omple de sentit.

Papers privats. Narcís Comadira.


   Continua en la mateixa línia del darrer llibre. Poesia experimental...No m'interessa.

Últimes voluptats. Narcís Comadira.


   Sense desmerèixer el valor que pugui tenir aquest llibre, haig de dir que no m'ha agradat. Poesia experimental, juganera...però buida.

La febre freda. Narcís Comadira


   Compro l'obra completa de l'autor gironí. En aquests darrers anys s'han publicat obres completes de molts poetes, i en temps de crisi i si tenim en compte que no és pas un gènere comercial, té molt de mèrit. He anat seguint molt de la vora les publicacions d'en Comadira, però ara se m'ofereix la possibilitat de poder llegir llibres introbables. Aquest primer títol m'ha agradat molt i no m'ha fet l'efecte en cap moment de trobar-me davant d'una obra primerenca.

El motius del llop. Joan Margarit.


   Joan Margarit sap racionalitzar el dolor del món, ordenar-lo...humanitzar-lo, i per tant fer del viatge vital no només una aventura suportable, sinó que l'omple de sentit.

L'edat roja. Joan Margarit.


   Un altre poemari d'un autor que crec que m'acompanyarà tota la vida. De relectura obligada.

El Cafè de la Granota. Jesús Moncada.


   Actualitzo bloc amb les lectures que he anat fent després d'un juliol molt accidentat. L'humor, la fina ironia, i l'excel·lent prosa d'en Moncada m'ha apropat una altra vegada a l'escriptor que em fa oferir una gran novel·la: Camí de Sirga. De fet els personatges que van desfilant per El Cafè de la Granota anticipen el que serà l'obra més coneguda de l'autor de Mequinensa.