La venjança de l'eunuc. Pep Rosanes-Creus

   Aprofito que s'ha editat l'obra completa d'en Pep Rosanes- Creus per poder llegir-ne llibres introbables. La venjança de l'eunuc no es troba a l'alçada de Voltor o l'Illa del tresor, però la lectura de tota l'obra anterior em permetrà conèixer l'evolució poètica d'aquest interessantíssim autor.

Contes estranys del pavelló dels lleures. Pu Songling.

   La literatura oriental sempre m'ha cridat l'atenció, per això quan amb el meu fill vam anar a la Central de Barcelona i em vaig entrebancar amb aquest llibre no vaig dubtar ni un segon a comprar-lo. Tot i que m'atreu molt més la poesia clàssica xinesa, haig de reconèixer que cal també aproximar-se a la narrativa, per així poder tenir una visió més completa de la literatura d'aquesta cultura mil·lenària. 

   

Armènia en prosa. Óssip Mandlestam.

   Tenia el bon record de la lectura que havia fet d'un poemari d'aquest autor també publicat per Quaderns Crema. La bona crítica que n'havia fet a la premsa en Sam Abrams em va empènyer a llegir-lo, però potser encara tenia massa fresca la lectura del llibre Camp de bard d'en Ponç Pons i ha impedit que m'hi endinsés i no n'he gaudit gaire. L'hauré de tornar a recuperar més endavant.

Camp de bard. Ponç Pons.

   El meu llibre de capçalera és el Dillatari d'aquest autor. Sempre que intento buscar una mica de pau allargo el braç i obro a l'atzar aquest magnífic llibre. L'últim poemari d'en Ponç m'ha agradat molt i l'he rellegit unes quantes vegades. Malgrat que n'he assenyalat un bon grapat, sempre em ve al cap la Carta de Nadal a mon pare. A part de l'experiència intel·lectual que representa sempre la lectura d'un llibre m'agrada que m'emocioni, i aquest poema ha arribat profundament a commoure'm.

Canigó. Jacint Verdaguer.

   He aprofitat el pont per recuperar un gran clàssic de les nostres lletres, i n'he gaudit moltíssim. He reconegut molt dels espais que Verdaguer ens descriu en el recorregut que fa Gentil acompanyat de Flordeneu. L'autor osonenc sap fer una simfonia amb els mots que utilitza, perfectament maridats amb els llocs i llegendes que ens descriu. 

   Aquesta lectura m'ha motivat doblement, d'una banda a gaudir de la muntanya i alhora a llegir si pot ser encara més del que faig. 

Vae Victus. Albert Sánchez Piñol.

   Potser no hauria llegit aquesta novel·la sense el comentari entusiasta que me'n va fer un alumne avantatjat de 2n d'ESO. I no me'n penedeixo gens. Si bé diuen que segones parts mai són bones, el cert és que n'he gaudit moltíssim, tant o més que la lectura de l'èxit editorial que va representar el Victus. El llibre representa una excel·lent manera d'acostar-nos a aquest període tan important de la nostra història. Tothom que estima el nostre país l'hauria de llegir per adonar-se que cal reivindicar i tornar a ser el que havíem estat abans del desastre que va representar el 1714 i de tot el que va venir després.