diumenge, 20 de gener del 2013

Hotel París. Vicent Andrés Estellés.


    Llibret que completa aquest volum d'Estellés. Em quedo amb La clau que obri tots els panys.

Contes Zen


   La curiositat i l'interès per aquesta temàtica em va empènyer a comprar-lo i a llegir-lo. No és res de l'altre món, però sempre el zen em reconforta i em dóna pau. Ara escoltaré el disc que l'acompanya.

divendres, 18 de gener del 2013

Es perd el senyal. Joan Margarit


   Magnífic llibre de Margarit. Reflexió sobre la vida des de la saviesa que dóna la vellesa.

de Txèkhov i de Tolstoi vaig aprendre
que la salvació és la saviesa



dimecres, 9 de gener del 2013

La clau que obri tots els panys. Vicent Andrés Estellés


   L'Estellés em provoca un desassossec addictiu. La clau que obri tots els panys m'ha agradat moltíssim.

Ple de penediments, el cap entre els genolls,
vull plorar i no puc. Sent un odi mortal.
I sent una gran llàstima per tot allò que odie.
Sé bé que dec plorar ple de penediment.
Betsabé, Betsabé! La calç de la terrassa,
exaltada, aquell dia, al poder de la sal...

dimarts, 1 de gener del 2013

Vesteix la mirada. Carles Duarte


    Primer llibre llegit al 2013 i últim del volum de l'obra completa d'un dels poetes que m'agrada més.Sempre tindré a la vora aquests poemaris d'en  Carles Duarte.

La música i la pell respiren juntes,
l'onada peremptòria del desig,
la vida es va encenent de plenituds.
Les cordes vibren
i un cos s'arrapa a l'altre;
es vinclen per sentir-se més.
El ritme de la dansa es precipita,
els dits s'allarguen i esdevenen llavis,
s'obren les mans
s'acullen,
com una fruita que s'assaboreix.