M'ha caigut a les mans l'últim premi de novel·la Prudenci Bertrana. Llibre molt ben construït, que aconsegueix un desassossec inquietant al lector, però en determinats moments em fa la sensació que hi ha alguna cosa que grinyola...No ho sé. Potser encara arrossego la crisi de ficció novel·lística que pateixo i per això estic gaudint moltíssim de l'edició d'en Comadira del Quadern gris i del llibre de l'Espinàs, Una vida articulada...Deixem-ho així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada