dimarts, 6 de gener del 2015

Les cròniques del déu coix. Joan Lluís-Lluís


   Agradable sorpresa. M'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. M'he passejat durant uns quants segles acompanyant l'últim déu de l'antiguitat que ha sobreviscut a l'oblit per part dels humans i per tant a la pràctica extinció dels habitants de l'Olimp. Hefest aconsegueix sortir-se'n, i esdevé un espectador de les misèries dels humans condemnats a una vida efímera i sense sentit. Al final, quan sembla que ja està prou cansat de la seva existència,aclaparat pels avenços de la tècnica del segle XX que el deixa atuït i sense ganes de lluitar per continuar vivint divinament, una persona culta que podria semblar un enemic potencial de les creences paganes: un capellà interessat per la història i coneixedor de la tradició cultural antiga, li fa un sacrifici, ritual imprescincible perquè el déu pugui perviure... Davant de la més absoluta mediocritat de l'existència humana, dominada per la set de possessió, de poder, de destrucció, l'autor apunta a l'esperança que la cultura encara pugui continuar sent un valor etern que permeti mantenir i entendre la vida dels déus, més enllà dels interessos materials i efímers dels mortals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada