dijous, 17 de desembre del 2015

Camp de bard. Ponç Pons.





   El meu llibre de capçalera és el Dillatari d'aquest autor. Sempre que intento buscar una mica de pau allargo el braç i obro a l'atzar aquest magnífic llibre. L'últim poemari d'en Ponç m'ha agradat molt i l'he rellegit unes quantes vegades. Malgrat que n'he assenyalat un bon grapat, sempre em ve al cap la Carta de Nadal a mon pare. A part de l'experiència intel·lectual que representa sempre la lectura d'un llibre m'agrada que m'emocioni, i aquest poema ha arribat profundament a commoure'm.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada