dissabte, 20 d’agost del 2016

L'home manuscrit. Manuel Baixauli.


   Aquest llibre m'ha  fet recordar la meva aventura literària des dels orígens quan el meu tiet comprava els tebeos (DDT, Tio- Vivo, Din-Dan, el Pulgarcito i més tard el Mortadelo) i els devorava cada divendres sortint de l'escola, fins més tard quan vaig viure les novel·les d' Enid Blyton i les aventures del 7 secrets.  Posteriorment els llibres juvenils de Hitchcock van entrar a casa, i després vaig devorar pràcticament la col·lecció sencera de les obres de Jules Verne de l'editorial Molino, que també el meu tiet em comprava al quiosc Rovira de Manlleu. No cal dir tot en castellà, perquè la presència del català era pràcticament nul·la...però totes aquestes lectures em van convertir definitivament en lector per sempre més, i la vida i la "ficció" literària des d'un bon començament, i  encara que no en fos conscient, van formar part d'una mateixa cosa, com es reflecteix  clarament en el llibre d'en Baixauli. L'home manuscrit és un autèntic himne a la literatura, per tant a la vida.
   Me'n vaig a llegir/viure una mica més...

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada