L'autor, en aquest poemari, planteja la incapacitat del llenguatge per expressar realment el que es vol dir. D'aquí ve la traïció d'utilitzar la paraula escrita per fer-nos-ho evident. Aquest tema m'ha fet pensar en la poesia d'en Víctor Sunyol, que despulla els seus poemes d'allò que creu innecessari, a la recerca d'allò que és realment essencial, tot arribant a fer desaparèixer l'ús, per ex. de verbs, substantius o adjectius...radicalitat que en Pau Vadell no utilitza, però que el lector pot deduir-ne el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada