Potser és el volum, l'onzè en l'edició de Viena, que he gaudit més de la lectura de la Recerca. És molt possible que després de deu volums llegits estava ja molt familiaritzat en l'estil de Proust i això ha fet que m'hi hagi sentit cada vegada més còmode i que l'hagi llegit amb més fluïdesa. Ara entenc que l'Albert Serra hagi llegit la Recherche, tal i com diu ell, unes quantes vegades...Ja he encarregat el volum dotzè a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada