Després de la dosi de literatura oriental llegeixo un altre llibre de l'obra completa d'en Duarte. Més que un trencament hi veig una continuació en el sentit de la visió que es dóna de la natura com a mirall del sentitment humà i com a espai de reconciliació amb la vida i amb el món que ens envolta.
S'escurça el dia,
els verds es tornen tènues
i uns núvols fins
inunden de penombres
aquest vespre;
et beus a poc a poc aquest ponent,
on somni rere somni s'incendia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada