Llegeixo aquest llibre i entre poema i poema contemplo les flames de la llar de foc i viatjo amb la imaginació cap a paisatges i sentiments que em suggereixen aquests deliciosos textos. Una meravella.
Vénen les llàgrimes
abans que les paraules.
Diuen que en el riu Shuangxi
encara s'hi atarda la primavera.
Podria arribar-m'hi amb la barca,
però potser és massa fràgil
per suportar el pes de tanta tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada